Aquesta entitat fou creada amb més esperit social —com correspon a una caixa d’estalvis— que no pas mercantil —com pertoca a un banc—, però la seva naturalesa de societat anònima permeté la compravenda dels seus títols i que tingués una actuació clarament bancària.
El 1921 passà sota l’òrbita del Banc Comercial de Tarragona, arran d’una ampliació de capital que fou coberta totalment per aquesta entitat. El 1922 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria de la Banca Espanyola, que l’obligaven a la presentació periòdica dels seus balanços al Consell Superior Bancari. Els balanços ens parlen d’uns fons propis de 630 000 pessetes i d’uns dipòsits d’1,9 milions el 1925, invertits preferentment en efectes de comerç.
El mes d’abril del 1926, el Banc Comercial de Tarragona suspengué pagaments, i la caixa es veié obligada a seguir el mateix camí. La causa objectiva de la suspensió foren les 500 000 pessetes que tenia com a compte de Tresoreria en el banc suspès i que representaven la seva liquiditat.
El 1927 fou absorbida pel Banc Comercial de Barcelona, que comprà la majoria de les accions i procedí a la liquidació de la societat, al mateix temps que la substituïa en les seves activitats bancàries al Vendrell.