Resultats de la cerca

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la…

El 2001 arribà al Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe Natación Club de Madrid Romangué a Catalunya fins el 2004 i sumà una Lliga 2003 i una Copa del Rei 2004 als dos títols de Lliga aconseguits amb el Canoe Fou 136 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en Campionats del Món 2001, campió, i 2003 i Jocs Olímpics Sydney, 2000, i Atenes, 2004 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola en bronze 2000, argent 2001 i or 2003 i la medalla extraordinària al mèrit esportiu 2001 També té l’Orde Olímpic del Comité Olímpico…

Establert a Tarragona, al final dels anys setanta impulsà, des de l’AMPA, la pràctica del voleibol al collegi públic de Sant Pere i Sant Pau Fou un dels fundadors i primer president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1982-2001 i, sota el seu mandat, el primer equip aconseguí l’ascens a la divisió d’honor 1996, disputà dos play-off pel títol 1999-2000 i cinc fases de la Copa del Rei També guanyà set cops la Lliga Catalana Posseeix la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Voleibol 1996 És president d’honor del CV Sant Pere i Sant Pau 2003

Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1943 i la Federació Catalana d’Halterofília 1967, que presidí a partir del 1977 Dirigí el Collegi d’Àrbitres d’aquesta federació, i promocionà l’esport de base amb la construcció del Gimnàs Escola d’Halterofília de Matadepera 1981 i el Pavelló Municipal de Terrassa-Escola d’Halterofília i la instauració del Trofeu Ursus, de categoria infantil També creà el Trofeu Puigcorbé i instaurà el Disc de Ferro com a màxima distinció de la FCH Impulsà la creació dels clubs d’halterofília Rubí, Granollers i Milà i Fontanals Rebé la insígnia d’…

El seus contes i drames tenen com a elements constants la visió grotesca i l’humor absurd Entre els seus reculls de contes destaquen Ideen föld ‘Terra aliena’, 1949, Ezüstpisztráng ‘Truita d’argent’, 1956, Jeruzsálem hercegnoje ‘La princesa de Jerusalem’, 1966 i Egyperces novellák ‘Contes d’un minut’, 1968, amb els quals creà un nou gènere que suposa la collaboració imaginativa del lector De la producció teatral, bastida generalment sobre arguments ja elaborats pels contes, sobresurten Tóták ‘Els Tót’, 1967, Macskajáték ‘Joc de gats’, 1969 i Vérrokonov ‘Parents consanguinis’,…

Expert en l’afinació de metalls preciosos i en l’encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas, principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona 1808-14 En temps d’Isabel II, FParadaltas fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s’hi batessin, a més de coures, monedes d’or i d’argent Entre altres obres d’ell cal destacar Tratado de Monedas Sistema monetario y proyectos para su reforma 1847 i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona 1843

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de la meva biblioteca 1961, El meu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera 1969, Encara assaig 1971, etc Durant la…

Fou el president fundador del Tívoli PPC 1933 i l’any 1935 participà en la creació de la Federació Catalana de Ping Pong, de la qual fou vicepresident Al maig del 1936 fou escollit primer president de la Federació Espanyola de Tennis de Taula Amb la Guerra Civil s’apartà del tennis de taula fins el 1953, que fou designat president de la federació catalana Ocupà la presidència fins el 1956 i després fou vicepresident de la federació espanyola 1955-60 Fou guardonat amb l’ensenya d’argent de la federació catalana 1960 i de la federació espanyola 1967, i la medalla especial de la…

S’inicià com a directiu del Club d’Escacs Tarragona a la dècada de 1950 El 1960 entrà a la junta del Club Gimnàstic de Tarragona i, posteriorment, presidí la secció d’atletisme fins el 1979 Parallelament fou directiu de la Federació Atlètica Tarraconense A partir del 1973 exercí de jutge estatal d’atletisme Fou també el creador del cros Ciutat de Tarragona i l’impulsor de la construcció de les pistes d’atletisme a les installacions del Nàstic el 1972 Rebé l’escut d’argent de la Federació Catalana d’Atletisme 1995 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Vinculada al Club Natació Sant Andreu ingressà al comitè català el 1974, al comitè estatal el 1979 i fou reconeguda pels organismes internacionals el 1982 Participà en la gestió de l’òrgan de govern del comitè català, en el qual fou vocal de la junta directiva 1981-84, 1989-93, vicepresidenta 1984-86 i presidenta 1986 Fou l’encarregada de fer el jurament dels àrbitres en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1989 i la placa d’honor de la federació catalana 1992, i la medalla de serveis distingits en bronze 1989, argent 1994 i or 2004 de la…