Resultats de la cerca

La seva creació té l’origen en l’adquisició de les colleccions d’art, història i d’història natural i de la biblioteca de Sir Hans Sloane per part del govern britànic el 1753 L’edifici actual acabat el 1852 conté importants fons arqueològics de l’antiguitat, medievals i d’art oriental i popular El 1963 fou constituït com a entitat independent el Natural History Museum a partir de les seccions d’història natural del British Museum Els fons etnogràfics, també notables, es troben al Museum of Mankind, físicament segregat però dependent del British Museum El 1973 la important biblioteca del museu…

Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí de Can Grau…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació…

Germà del director cinematogràfic Gonçal Herralde , estudià enginyeria industrial per incorporar-se a l’empresa familiar, però al final de la dècada de 1960 abandonà aquesta professió per dedicar-se a l’edició L’any 1969 fundà l' Editorial Anagrama , de la qual fou director des d’aleshores, i que esdevingué una de les més prestigioses del món literari en castellà pel seu plantejament arriscat i innovador Les seves colleccions inclouen versions d’alguns escriptors catalans actuals de més projecció El 2010, coincidint amb l’inici de la venda d’Anagrama al grup Feltrinelli, començà la seva…

Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al segle XVII i publicà els índexs de l’arxiu d’aquella nunciatura El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d’ençà del 1980 s’ocupà de l’Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60 000 documents, i des del 2001 n A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses 1986, Rutes d’art sacre 1986, Impresos gironins de la Biblioteca del…

En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures la primera en forma de capellà recurrents en la seva obra S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker 1959, de les quals publicà dues colleccions  The Saucer of Larks i The Gold in the Sea , i per a la ràdio Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets A Doubtful Paradise , 1960 The Enemy Within , 1962 es consolidà  amb Philadelphia, Here I Come 1964, Translations 1980 i Dancing at Lughnasa 1990, amb la qual guanyà el premi Laurence Olivier 1991 i…

Les obres de l’edifici —situat també a Alcalá de Henares i dissenyat per Juan Segura de Lugo— finalitzaren el 1973 els primers fons ingressaren un any abans i fou inaugurat oficialment el 1976 María del Carmen Pescador del Hoyo dirigí l’arxiu durant els deu primers anys La primera etapa 1972-85 es caracteritzà per la salvaguarda del patrimoni documental als seus dipòsits arribaren gran quantitat de fons i les transferències administratives que no s’havien efectuat des de la desaparició de l’Archivo General Central La segona etapa, a partir del 1985, es caracteritza per la finalització de la…

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc de Borja ,…

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…

Fou fill de John Neville Keynes 1852 — 1949, professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy 1891, un dels millors tractats de metodologia econòmica Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia 1905 entrà en l’administració India Office, l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance 1913, on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace 1919, en què demostra les conseqüències negatives que podia…