Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Joaquín Dicenta

Joaquín Dicenta
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissista, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica Juan José , 1895 Conreà temes llegendaris i lírics Honra y vida , 1891 Curro Vargas , 1892 i de tesi Los irresponsables , 1892 Luciano , 1894 Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol
Camillo Antona-Traversi
Teatre
Dramaturg italià.
Fou catedràtic de literatura italiana i publicà nombrosos estudis crítics Ugo Fòscolo 1884, Vita de Gabriele D’Annunzio 1933, etc El 1891 inicià un període d’extensa producció teatral, influït pel verisme francès D’entre les seves obres, de gran èxit, destaquen Le Rozzeno 1891, Danza Macabra 1893 i Terra o fuocco 1894 Al tombant de segle s’establí a París, on continuà les activitats teatrals en francès
Josep Prat Porquet

Josep Prat Porquet
Família Prat
Futbol
Jugador de basquetbol i porter de futbol.
Procedent del Sant Feliuenc Futbol Club, formà part del Martinenc Futbol Club des del 1925, on compaginava els dos esports Fou dues vegades campió de Catalunya de bàsquet, i formà part de la primera selecció catalana, que capitanejà en el partit jugat davant de l’Hindú Club de Buenos Aires 1927 Abandonà el bàsquet en ser considerat esportista professional per la federació catalana, i continuà jugant a futbol al Martinenc
Alejandro Izquierdo Acon
Ciclisme
Ciclista.
S’inicià en la bicicleta tot terreny al BTT Valls Com a sub-23 competí per l’equip Artevi i el FC Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya de contrarellotge 2006 Alternà les curses de carretera amb les de ciclocròs temporada hivernal El 2007 guanyà catorze curses i disputà dues edicions del Campionat del Món El 2008 abandonà el ciclisme competitiu, tot i que continuà fent proves de duatló
Miquel Albareda Creus

Miquel Albareda Creus (1961)
Arx. Joaquim Travesset
Escacs
Escaquista.
S’inicià al Club d’Escacs Sabadell 1940, passà pel Club d’Escacs Terrassa 1952 i l’any següent continuà al Club d’Escacs Barcelona Fou vuit vegades campió de Catalunya 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962, 1963 i subcampió d’Espanya 1945 Competí en diversos torneigs internacionals i participà en la XIII Olimpíada d’Escacs 1958 Obtingué el títol de Mestre Nacional d’Escacs 1963 d’àmbit estatal
Francesc Macià i Ambert
Història
Política
Literatura catalana
Polític austriacista i guerriller, un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella, conegut amb el nom de Bac de Roda.
Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…
,
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…
Otto Muehl
Art
Artista austríac.
Mobilitzat a 19 anys, prengué part en l’ofensiva de les Ardenes 1944, experiència que el marcà Després de la Segona Guerra Mundial exercí com a mestre i terapeuta i alhora es familiaritzà amb les teories de Wilhelm Reich sobre el potencial alliberador del sexe A partir d’aquesta doctrina articulà la seva trajectòria artística al voltant del rebuig total a normes i convencions, als quals contraposà els impulsos i els instints més elementals sense cap mena de restriccions Les seves obres, moltes vegades explícitament escatològiques, cercaren provocar sempre sensacions viscerals, bàsicament…
anàlisi tèrmica
Química
Mètode d’estudi de les mescles, especialment binàries i, en particular, dels aliatges, que té per objecte establir el diagrama d’equilibri, i que consisteix en la determinació de la velocitat de refredament de mescles líquides de composició coneguda.
El disposititu experimental ha d’assegurar un refredament regular i ha de permetre enregistrar la corba de variació de temperatura de la mescla en funció del temps Si és refredat un sòlid que no sofreix transformació polimòrfica, la corba obtinguda és contínua i tendeix asimptòticament vers la temperatura ordinària Qualsevol discontinuïtat amb disminució de pendent, correspon a una disminució de la variància del sistema, és a dir a un augment en el nombre de fases En el cas d’un aliatge binari líquid la primera discontinuïtat indica el començament de cristallització El pendent de…
Epidídim
Anatomia humana
Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina