Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle. Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent.
En l’epidídim es diferencien tres porcions. La part superior, anomenada cap, se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament; és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle. A continuació hi ha la porció mitjana o cos de l’epidídim, separat del testicle per una membrana gruixuda i que consta d’un conducte replegat sobre si mateix, on desemboquen els conductes, més petits, del cap. Finalment, la porció més baixa és la cua de l’epidídim, que s’uneix íntimament al pol inferior del testicle i es compon d’un túbul que continua directament pel conducte deferent.
Sobre el cap de l’epidídim hi ha sovint una petita estructura prominent, anomenada hidàtide, que no té cap funció i que correspon a una resta embrionària del mesonefre.
Tot l’epidídim és cobert per una membrana sota la qual hi ha tot el sistema de conductes, d’una longitud total de 4 m aproximadament. Els conductes són coberts interiorment per un epiteli cilíndric pseudostratificat, constituït per dues capes de cèl·lules. A l’interior d’aquestes cèl·lules es produeixen diverses substàncies que són abocades a la llum dels túbuls i emprades pels espermatozoides en llur procés de maduració.