Resultats de la cerca
Es mostren 10664 resultats
Montgarri
El santuari de la Mare de Déu de Montgarri
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgarri) i antic hospital del municipi de Salardú, a la Vall d’Aran, situat a 1 645 m alt., al sector de l’alta vall de la Noguera Pallaresa, aigua avall del pla de Beret, dit vall de Montgarri, a l’esquerra del riu, quan aquest passa més prop del límit amb Occitània.
Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos…
el Remei de Caldes
Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al N de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari La primera capella coneguda s’aixecà el 1548 la imatge, que era de terra cuita, es perdé al s XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i la capella S'hi celebra un important aplec el dia de la festa
Il Correggio
La Mare de Déu del cistell, de Il Correggio
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb el qual fou conegut el pintor italià Antonio Allegri.
Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna, suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni Evangelista…
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar aquesta…
Almacelles
Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
Al·là
Fris de l’Alhambra de Granada amb el nom d’Al·là
© Fototeca.cat
Nom amb què hom designa Déu a l’islam.
És usat també pels jueus i cristians de llengua àrab Han estat proposades dues etimologies del nom de l’arameu alaha ‘déu’ o una contracció de l’àrab al-Ilāh ‘el déu’, denominació que ja existia a l’Aràbia preislàmica per a designar un déu de la Meca, que, bé que no era únic, era divinitat suprema i déu creador
Pare
Religió
Cristianisme
Déu, en tant que progenitor, creador.
En el cristianisme, primera persona de la Trinitat, anomenat també Déu Pare i Pare etern
Gratallops
Ermita de la Mare de Déu de la Consolació, a Gratallops
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Gratallops, al centre de la comarca, limita amb els termes de Bellmunt del Priorat S, Falset SE, Porrera E, Torroja del Priorat NE, la Vilella Alta N, la Vilella Baixa N i NW, el Lloar W i el Molar SW, i està situat entre el riu de Montsant que forma el límit occidental i el riu de Siurana en part límit oriental i meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori, i és accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís de Montsant Diversos barrancs de la Vall de l’Obaga, de la Vall de la Font Nova, de la Vall dels Socarrats drenen el territori…
l’Olivar
Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar
) del municipi d’Almacelles (Segrià), situat vora la séquia de l’Olivar
, que rega la part S del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.
Corbera
Vista del santuari de la Mare de Déu de Corbera
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (Mare de Déu de Corbera) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a 1.400 m alt. damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.
És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior la imatge que hom hi venera és romànica