Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
Lurda de Prats

Aspecte del santuari de Lurda de Prats
© CIC-Moià
Santuari
Santuari marià situat a la serra de Prats, prop de la vila de Prats de Lluçanès (Lluçanès), a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat amb un nou atri i un nou campanar el 1958 per l’arquitecte Josep M Pericas A l’interior, l’absis té unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada Aquest santuari fou la primera capella de l’Estat espanyol dedicada a la Mare de Déu de Lorda El quart diumenge d’agost, s’hi celebra una festa que commemora la seva construcció
55 morts en una allau humana al metro de Minsk
La celebració d’una festa popular al centre de Minsk, la capital de Bielorússia, es transforma en tragèdia quan una sobtada tempesta d’aigua i pedra fa que centenars de persones es llancin a buscar refugi a la boca de metro més propera L’allau humana provoca 54 víctimes mortals i uns 200 ferits d’importància Entre els morts hi ha alguns passatgers del metro envestits per la multitud, dos policies i 42 noies
Marta Fàbregas i Berenguer
Teatre
Autora de teatre.
Germana d' Emili Fàbregas Inicià la seva carrera artística com a actriu, formant part de companyies notables que actuaren a Madrid, Barcelona i per províncies Retirada del teatre, als anys cinquanta estrenà, com a autora, comèdies en català i castellà com Lección de amor 1954, Un pas en fals 1959, premi Festa o Sólo tú Edità altres obres com Fill meu 1954 També havia treballat com a dobladora i directora de doblatge
Jakov Protazanov
Cinematografia
Cineasta rus.
Des del 1911 es dedicà a la cinematografia i fou un dels realitzadors més importants de l’etapa prerevolucionària Director polifacètic, però, es destacà en la comèdia i els films d’aventures De les seves nombroses pellícules cal destacar Vojna i mir ‘Guerra i pau’, 1915, Pikovaja dama ‘La dama de piques’, 1916, Otec Sergej ‘El pare Sergi’, 1918, Aelita 1924, Prazdnik Svjatogo Jorgena ‘La festa de Sant Jordi’, 1930 i Bespridannica ‘Sense dot’, 1936
Màxim de Torí
Literatura
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny
Lluc

Sant Lluc, amb el seu símbol, el bou, pintant el retrat de Maria i Jesús infant (Miniatura del 1524)
Koninklijke Bibliotheek - The National Library of The Netherlands
Cristianisme
Deixeble de sant Pau, autor tradicional d’un dels Evangelis i dels Actes dels Apòstols.
Gentil d’origen probablement d’Antioquia i metge, Lluc fou company de sant Pau a partir del segon viatge Segons la tradició, fou cèlibe i morí a 84 anys Altres narracions el fan del grup dels deixebles de Jesús, pintor i màrtir Els metges i els artistes el tenen per patró El seu símbol iconogràfic, originat en la visió del profeta Ezequiel, és el bou La seva festa se celebra el 18 d’octubre
tedèum
Música
Cristianisme
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut.
El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák
Alfons Vilà i Piqué
Música
Violinista i compositor.
Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil 1913 i el Moment simfònic 1914 per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914
fallera major
Folklore
Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on hom planta falles.
És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius
Cursa de Sant Antoni

Anunci de la Cursa de Sant Antoni del 2012
Cursa de Sant Antoni
Atletisme
Cursa atlètica popular celebrada anualment al barri de Sant Antoni de Barcelona.
Organitzada per la Comissió de Festa Major del Barri de Sant Antoni i amb la collaboració de l’Atlètic Club Esport i Natura, se celebra al mes de gener, i té un recorregut de 10 km La primera edició es disputà el 1979 i l’any 2010 tingué 673 corredors El millor registre masculí l’aconseguí Roger Roca Dalmau l’any 2008, mentre que el millor registre femení l’obtingué, també el 2008, Meritxell Calduch
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina