Resultats de la cerca
Es mostren 5755 resultats
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
histoplasmosi
Patologia humana
Micosi produïda per Histoplasma capsulatum
.
Es caracteritza per una lesió pulmonar primària i, ocasionalment, per disseminació hematògena En la forma aguda primària ocasiona tos, febre i malestar general en la forma disseminada a partir dels pulmons apareix afectació hepàtica i esplènica, dels glanglis limfàtics, la boca i l’aparell digestiu en la forma cavitada crònica es formen cavernes als pulmons, les quals són molt semblants a les de la tuberculosi
coralet
Botànica
Arbust espinós, de la família de les berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.
Té branques redreçades i fulles caduques, oblongues, atenuades a la base, ciliodentades, de color verd tendre, disposades en fascicles a l’axilla d’una espina tres, quatre o cinc vegades partida Les flors, grogues, formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana
positroni
Física
Sistema físic compost d’un electró i un positró que giren al voltant de llur centre de masses, tal com ho fan un electró i un protó en un àtom d’hidrogen.
El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch
polimixina
Farmàcia
Química
Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa a partir de l’any 1947.
Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina
pirimidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un sòlid que es fon a 22°C, bull a 124°C i és soluble en l’aigua i l’alcohol Presenta caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques Fou sintetitzada el 1900 per Sigmund Gabriel Un gran nombre de derivats de la pirimidina anomenats bases pirimidíniques pirimidínic són de gran importància biològica i formen part dels àcids nucleics nucleic, dels quals són obtinguts per hidròlisi total
boudin
Geologia
Estructura tectònica resultat del procés de boudinage
.
En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant
vodka
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa neutra obtinguda per destil·lació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals.
El seu contingut en àcids és escàs o nul, per la qual cosa no es formen èsters, i l’aroma és escàs o no en té, llevat que hom el tracti amb carbó de llenya per tal d’assolir aroma i tast característics És incolor i d’alta graduació 40-60 o més graus alcohòlics És produït, i molt consumit, a Rússia i a l’Europa oriental
transmissivitat
Física
Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques.
En el cas d’un feix refractat, la transmissivitat T és expressada on I és la intensitat dels feixos el subíndex 1 es refereix al medi d’incidència i el 2 al de refracció, n 1 i n 2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2, i φ l’angle que formen amb la normal També és anomenat poder de transmissió
auxosporulació
Botànica
Forma de reproducció originàriament sexual, pròpia dels bacilariòfts, que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus..
Típicament és inciciada per la meiosi i la formació d’espermatozoides i ovocèllules que copulen i originen auxòspores cas de les diatomees centrals La reproducciò sexual, però, pot restar reduïda a una cistogàmia, amb copulació de gàmetes no flagellats cas de les diatomees pennals i fins i tot limitar-se a una autogàmia En d’altres casos, les auxòspores es formen per via exclusivament asexual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina