Resultats de la cerca

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

Es proposava d’enderrocar Espartero Insurrecció Centralista i d’exigir la creació d’una Junta Central que representés totes les dels països hispànics governats per Isabel II El 15 de juny passà a Barcelona, on investí el general Serrano dels poders del govern provisional Aquest, però, un cop foragitat Espartero, intentà de dissoldre la Junta, fet que provocà avalots que aviat es desbordaren del seu control la Jamància El govern assetjà i bombardejà Barcelona, i la Junta hagué de negociar la rendició de la ciutat novembre del 1843, després de la qual es dissolgué

El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Fou un dels dirigents de les societats secretes que organitzaren la insurrecció contra la dominació espanyola El 1896 prengué part a l’aixecament, però hagué de sotmetre's pacte de Biac-na-bató , 1897 i s’exilià a Hong Kong Després de la revolució del 1898, presidí l’efímera República Filipina El 1901 fou empresonat pels nord-americans, amb els quals abans havia collaborat contra Espanya Durant la Segona Guerra Mundial organitzà un partit feixista filojaponès el 1945 caigué a les mans dels nord-americans, però, poc temps després, fou alliberat pel govern filipí

Catedràtic de la facultat de dret de Madrid, treballà també al servei d’estudis del Banco Central Fou oficial de l’exèrcit republicà i hagué d’exiliar-se fins el 1954 Durant aquest període treballà com a economista al CEPAL De les seves obres cal destacar Inflación y desarrollo económico 1957, El sistema bancario español 1958, El plan de desarrollo de España 1964-67 1965 El 1971 es publicaren un gran nombre d’estudis seus amb el títol general de Tratado de economía política El 1981 ingressà a l’Academia Española

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965

Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se'n a França En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra 1835-62 Fundà a Saragossa el periòdic El Eco de Aragón i el dirigí 1837-42 Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novella Vida de Pedro Saputo 1844, i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà

Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra