Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
fumigatori | fumigatòria
Dit dels instruments i les substàncies amb què hom practica la fumigació.
Ramon Pinto i Comas
Música
Expert en la construcció i en la història dels instruments de corda.
Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de novembre de 1927 – 4 de…
acoblador direccional
Dispositiu passiu de quatre accessos que, inserit en una línia de transmissió, permet d’extreure una part de l’energia que s’hi propaga en una direcció determinada.
N'hi ha de tres tipus constructius en microstrip , guia d’ones i bobina híbrida Serveixen, en els sistemes de comunicacions, per a fer el monitoratge de la potència de sortida dels transmissors i, en instruments com ara els analitzadors de xarxes, per a mesurar els paràmetres de dispersió S i les pèrdues de retorn dels dispositius
ressonador
Física
Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït.
Tenen diverses formes i presenten una cavitat amb un volum determinat, que és el que caracteritza bàsicament la ressonància N'és un exemple el ressonador de Helmholtz Els ressonadors tenen diverses aplicacions com a intensificadors de sons musicals en diferents instruments caixes de ressonància, i també en els silenciadors, on absorbeixen l’energia de les vibracions sintonitzades
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Formació instrumental fundada a Barcelona el 1968 amb el suport del Club 49 i de les Joventuts Musicals de Barcelona, i dirigida per Konstantin Simonovitch.
Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers
petxina de pelegrí

Petxina de pelegrí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat És format per dues valves de petxines amb cavitat, de les anomenades ’de pelegrí’ Pecten jacobaeus El so es produeix en fregar rítmicament, l’una contra l’altra, les dues petxines per la part exterior estriada S’utilitza, bàsicament, juntament amb altres instruments, en l’acompanyament rítmic de balls i danses
dumka
Música
Forma de cant popular d’origen ucraïnès estès per Rússia, Polònia i Bohèmia sobretot durant el segle XIX.
Consistí en una mena de balada èpica o narrativa, d’expressió malenconiosa i elegíaca S’acostumava a acompanyar amb instruments de corda pinçada autòctons, com la kobza o la bandura Alguns compositors del segle XIX s’hi inspiraren per a les seves obres, com ara F Liszt, PI Cajkovskij o, molt especialment, A Dvorák Dumky , 1890
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya
Norma de descripció arxivística publicada el 2006 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
Es tracta d’un text que desenvolupa la Norma Internacional General de Descripció Arxivística, coneguda per la sigla ISAD G, corresponent a General International Standard Archival Description, d’acord amb la realitat arxivística catalana La utilitzen els arxius catalans per a elaborar els instruments descriptius de la documentació que custodien d’una manera normalitzada i compatible amb altres normatives
Harlow
Ciutat
Ciutat del comtat d’Essex, Anglaterra, suburbi residencial de la conurbació de Londres.
És una de les ciutats noves creades l’any 1947 per a regular l’excessiu creixement demogràfic de la metròpolis Té àrees comercials tancades al trànsit i cada sector veïnal disposa del seu propi centre comercial i les pròpies escoles L’activitat industrial comprèn arts gràfiques, metallúrgia i fabricació d’instruments de precisió i medicoquirúrgics i mobles
lloc central
Geografia
Teoria, formulada per primera vegada per Christaller el 1933 i generalitzada per Lösch, per explicar la formació dels nuclis urbans.
Actualment constitueix un dels principals instruments teòrics en el replantejament de l’estructura i organització de l’espai Desenvolupada per l’escola de Chicago Berry, Garrison, parteix d’uns conceptes simples per formular una estructura jeràrquica dels centres segons llurs funcions, àrees comercials i xarxes de transport, i arriba a establir un sistema de models geomètrics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina