Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
Ordoni III de Lleó
Història
Rei de Lleó (951-956).
Fill i successor de Ramir II En els inicis del seu regnat hagué d’afrontar les asseifes que atacaren els confins de Galícia i de Talavera 951-952 i perilloses rebellions interiors Vers el 953 el seu germà Sanç, fent-li costat navarresos i castellans, intentà de destronar-lo, però Ordoni III derrotà l’exèrcit rebel prop de Lleó Reprimí també un moviment sediciós de magnats gallecs i portuguesos En resposta a les asseifes, dirigí una expedició fins a Lisboa 955, després de la qual negocià la pau amb el califa Les dificultats del seu regnat foren aprofitades per Ferran González de Castella per a…
Carles d’Oms i de Sagarriga
Història
Baró de Corbera, per successió materna.
Procurador reial de Rosselló 1442 i capità del castell de Perpinyà 1430, càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona 1462 Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França
Felip de Parets
Història
Mercader.
El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes el mestre de Rodes era francès s’havien emparat d’unes naus egípcies foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès 1512 Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la via oriental,…
Randazzo
Nom amb què són coneguts Joan de Sicília, fill del rei Frederic II, pel fet d’haver rebut el marquesat de Randazzo, i els seus fills.
Mort Frederic II per la Pesta Negra —1348—, deixà els seus fills, que eren infants, sota la tutela de Blasco de Alagón, comte de Mistretta Frederic de Randazzo Frederic I d'Atenes , que el succeí en el marquesat, Elionor de Randazzo morta després del 1369, muller de Guillem de Peralta i Sclafani , comte de Caltabellotta, a qui aportà en dot el comtat de Caltanissetta, i Constança de Randazzo nascuda vers el 1347, a la qual vers el 1369 —en un intent de reconciliar els francs amb els catalans— hom intentà, sense resultat, de casar amb Gualter III d’Enghien, que es titulava duc d’Atenes Sembla…
Lluís de Val
Literatura catalana
Novel·lista.
Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis Publicà, en castellà, més de dues-centes novelles de fulletó, algunes de les quals foren molt reeditades, com La luz 1891, Sola en el mundo , o El manuscrito de una huérfana 1896, El hijo de la obrera , Virgen y madre , La hija de la nieve , i Los ángeles del arroyo , amb vint-i-dues edicions, entre moltes d’altres Intentà una narrativa més culta i acurada amb Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930 També publicà alguna obra de teatre en castellà
,
Arnold Joseph Toynbee

Arnold Joseph Toynbee
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador britànic.
Estudià a Oxford i fou professor a la Universitat de Londres 1919-55 i director del Royal Institute of International Affairs 1925-55 La seva obra més important és A study of History 1934-61, en dotze volums, on, a partir d’un gran esforç d’erudició, intentà de presentar les etapes evolutives que, segons la seva concepció cíclica de la història, es repeteixen en cada civilització època de pertorbacions, estat universal i interregne, amb l’acció d’un proletariat intern i un proletariat extern Unes altres obres seves són War and Civilization 1951, An Historian's Approach to Religion 1956,…
Joan Almenar
Metge.
De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri
Joan Francesch i Serret
Història
Militar
Militar.
Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces
Mikalojus Konstantinas Čiurlionis
Pintura
Música
Pintor i compositor lituà.
Perseguí la integració de les arts i tractà de fer una pintura més propera a la música i a la poesia el seu quadre Sonata Solar es basa en un poema d’Edgar Allan Poe Unes altres teles seves — Tempesta, Cementiri — palesen la influència del simbolisme, mentre que el seu interès per la metafísica i l’espiritisme el portaren a pintar Sonata del Mar, Preludi o Zodíac , on intentà una pintura pura que hom ha considerat precursora directa de la de Kandinskij Les seves pintures es conserven a Kaunas Com a compositor compongué poemes simfònics El bosc , 1901, cantates De profundis i peces per a…
Adolf von Harnack
Cristianisme
Teòleg protestant alemany d’origen estonià.
Fou professor d’història del cristianisme primitiu a Leipzig 1876, a Marburg 1886 i a Berlín 1888 A partir de la publicació de Lehrbuch des Dogmengeschichte ‘Manual d’història dels dogmes’, 1886-89, esdevingué el representant màxim del protestantisme liberal, les idees fonamentals del qual enuncià a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1900 Accentuà la importància de la crítica històrica i intentà de despullar el cristianisme de tot element dogmàtic i especulatiu És autor de Die Geschichte der altchristlichen Literatur ‘Història de la literatura cristiana antiga’, 1893 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina