Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Oliver Eaton Williamson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament…
Francesc Riuró i Llapart
Arqueologia
Arqueòleg.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona i es guanyà la vida com a delineant Treballà amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí 1928-35, el qual el posà en contacte amb l’arqueologia a través de treballs de prospecció i restauració a la ciutat de la Girona, com ara els dels Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants i les muralles, en collaboració amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols , Carles de Palol i altres, que el portaren a descobriments notables, com els oppida ibèrics de Quart 1932 Fou cofundador i membre actiu de la secció arqueològica del Grup Excursionista i Esportiu Gironí El 1936 Pere…
Macià Alavedra i Moner
Macià Alavedra i Moner
© AVUI/R. SOLÀ
Política
Polític.
Fill del poeta Joan Alavedra , passà una part de la infantesa a l’exili francès Posteriorment retornà a Catalunya i es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada Copresident d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , partit del qual fou cofundador, el 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol dins el Pacte Democràtic per Catalunya, i reelegit el 1979, ara per Convergència Democràtica de Catalunya El 1978 fou un dels membres de l’anomenada Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979…
Josep Campo i Pérez
Economia
Política
Polític i financer.
Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…
José de Ezpeleta y Galdeano
Història
Militar
Militar, primer comte d’Ezpeleta de Beire (1797).
Intervingué en diverses accions al nord d’Àfrica, a l’Alger, i més tard s’establí a Nueva España actual Mèxic, on fou nomenat inspector general de les tropes Posteriorment fou destinat a Cuba, on ocupà el càrrec de governador interí de l’Havana i capità general de l’illa de Cuba 1785-89 i conformà el reglament per a comissaris i jutges pedanis de camp Fou ascendit a mariscal de camp i un decret del 1789 el nomenà virrei, capità general de Nova Granada 1789-97 i president de la Reial Audiència de Santa Fe, on féu construir grans obres públiques i promogué institucions i…
Tullio De Mauro
Lingüística i sociolingüística
Lingüista italià.
Professor a les universitats de Palerm i de Roma La Sapienza, on es llicencià el 1956 i es jubilà l’any 2004 El seu ampli ventall d’interessos i de recerca dins dels estudis del llenguatge comprenia la lexicografia, la lingüística indoeuropea, la història de la llengua italiana, la semàntica, la lexicologia històrica i teòrica, la història de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la pedagogia de la llengua i qüestions educatives Fou membre d’institucions públiques i de comitès assessors del govern dedicats a l’educació i a la cultura, i en 2000-01 fou ministre d’Educació…
Antoni Miró i Bravo
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
El 1965 feu la seva primera exposició individual, Fou impulsor i creador dels grups Alcoiart 1965-72 i Denunzia 1972 Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forgos, Les tres gràcies i El boig , travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona Els relleus visuals 1968 correspon a aquest període d’investigació El mateix any realitzà Vietnam 68 , obra molt allunyada de l’anterior Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàlliques…
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres …
Lluís Massó i Simó

Lluís Massó i Simó
Història
Polític, empresari i financer.
Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies d’…
Ricardo Lagos Escobar
Política
Polític xilè.
Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord EUA Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972 Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática AD, que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la Democracia PPD L’any 1990…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina