Resultats de la cerca

Juga com a ala pivot i debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Marfil Santa Coloma al principi de la dècada del 2000 La temporada 2003-04 es classificà per al play-off pel títol, tot i que la temporada següent descendí a la divisió de plata Al febrer del 2006 fitxà per l’Associació Esportiva Montornès Futbol Sala, a la tercera categoria Posteriorment jugà en equips com el Club Futbol Sala Lliçà d’Amunt o el Futbol Sala Vilassar de Mar

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Vestí la samarreta del Grup Catalònia durant la dècada dels noranta El 1993 fitxà pel Grupo Duero i tornà al Grup Catalònia l’any que l’equip se situà una altra vegada a la màxima categoria estatal El 1996 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Amb la selecció espanyola júnior aconseguí la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1992 Posteriorment jugà amb l’absoluta, amb la qual disputà partits del preeuropeu i de la Lliga mundial i arribà a ser-ne capità

Guanyà deu Campionats d’Espanya en 400 m tanques 1977, 1978, 1980, 1984-90 i quatre en 400 m llisos en pista coberta 1985, 1987, 1988, 1990 S’adjudicà la medalla de bronze en la prova dels 400 m en pista coberta 1985 i la de plata 1986 al Campionat d’Europa Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i de Seül 1988, al Mundial 1987 i als europeus 1978, 1986, 1990 És recordista estatal en 400 m tanques amb 49 s 1987

Especialitzat en kempo karate, competí representant el Club Natació Barcelona Obtingué dues medalles d’or 2002, 2003, dues de plata 2001, 2002 i una de bronze 2004 en els Campionats d’Europa També guanyà les medalles de bronze 2000 i d’or 2004 en el Campionat del Món Aconseguí dotze medalles en els campionats estatals tres d’or i vint més en el Campionat de Catalunya catorze d’or Fou membre de l’equip estatal de karate 2000-04 i de la selecció catalana 1992-2007

Acaba la 69a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, un dels més importants L’Os d’Or a la millor pellícula és per a Synonymes de l’israelià Nadav Lapid, i l’Os de Plata al millor director per a l’alemanya Angela Schalenec, realitzadora d' Ich war zu Hause, aber ‘Jo era a casa, però’ La cineasta catalana Isabel Coixet protagonitza una polèmica quan els exhibidors alemanys demanen vetar la seva pellícula,  Elisa & Marcela, perquè l’ha produït la plataforma Netflix

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 2006, 2011, una Copa del Rei 2006 i sis Lligues 2006, 2007, 2008, 2011, 2012, 2017 Les temporades 2009-11 jugà a l’Oranje Zwart holandès i la temporada 2011-12 retornà al Atlètic Terrassa Hockey Club Amb la selecció espanyola, obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata al Campionat d’Europa del 2019

Competí representant La Salle Gràcia, fou campió d’Espanya en quatre ocasions consecutives 1981-84 i guanyà el Memorial Blume dues vegades 1984, 1985 Fou internacional amb Catalunya i amb Espanya, i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1979, 1981, 1983, 1985 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 i dos Jocs Mediterranis 1979, 1983, en els quals aconseguí una medalla de plata i una de bronze Posteriorment, participà durant una temporada en espectacles artístics i gimnàstics als EUA 1987-88

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Mestre Internacional 1994 i Gran Mestre 2004, s’inicià a la secció d’escacs del Foment Martinenc En categories inferiors obtingué diversos títols de Catalunya i d’Espanya i quedà cinquè en el Campionat del Món cadet 1988 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1990, 1992 i per equips 1998 L’any 2000 es traslladà al GEVACEA andorrà i el 2003 guanyà el Campionat d’Espanya També guanyà el Campionat d’Andorra en sis ocasions 2000, 2001, 2007, 2012, 2014, 2015 Fou guardonat amb la insígnia de plata de la federació catalana 1989