Resultats de la cerca

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969

Juga com a ala pivot i debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Marfil Santa Coloma al principi de la dècada del 2000 La temporada 2003-04 es classificà per al play-off pel títol, tot i que la temporada següent descendí a la divisió de plata Al febrer del 2006 fitxà per l’Associació Esportiva Montornès Futbol Sala, a la tercera categoria Posteriorment jugà en equips com el Club Futbol Sala Lliçà d’Amunt o el Futbol Sala Vilassar de Mar

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Debutà a primera divisió catalana l’any 2007 ocupant la posició d’ala Posteriorment jugà dues temporades al Castelldefels Futbol Sala 2008-10, la primera a divisió de plata i la segona a divisió d’honor estatal El 2010 fitxà per l’Agrupació Esportiva Centelles, però a mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al Futbol Sala Gironella, a divisió d’honor estatal Guanyà la Copa de Catalunya 2011 La campanya 2012-13 passà a l’AE les Corts-UBAE Ha jugat amb la selecció catalana

Especialitzat en kempo karate, competí representant el Club Natació Barcelona Obtingué dues medalles d’or 2002, 2003, dues de plata 2001, 2002 i una de bronze 2004 en els Campionats d’Europa També guanyà les medalles de bronze 2000 i d’or 2004 en el Campionat del Món Aconseguí dotze medalles en els campionats estatals tres d’or i vint més en el Campionat de Catalunya catorze d’or Fou membre de l’equip estatal de karate 2000-04 i de la selecció catalana 1992-2007

Guanyà deu Campionats d’Espanya en 400 m tanques 1977, 1978, 1980, 1984-90 i quatre en 400 m llisos en pista coberta 1985, 1987, 1988, 1990 S’adjudicà la medalla de bronze en la prova dels 400 m en pista coberta 1985 i la de plata 1986 al Campionat d’Europa Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i de Seül 1988, al Mundial 1987 i als europeus 1978, 1986, 1990 És recordista estatal en 400 m tanques amb 49 s 1987

Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a…