Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
La literatura anticarlina
Portadella del llibre de V Ayguals d’Izco María, la hija de un jornalero , 1849 BC Josep Pin i Soler, a la seva novella La família dels Garrigas , atribuïa l’ensorrada dels protagonistes a la influència de les lectures insanes, mal païdes per l’hereu, el qual del passat immediat només “en sabia quatre fets mal explicats per Wenceslaus curts de gambals”, que havien guiat la configuració del seu món mental Pin feia referència amb aquestes paraules al fort impacte popular de l’obra del valencià Venceslau Ayguals d’Izco Vinaròs, 1801- Madrid, 1873, novellista de fulletó, dramaturg, director de…
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Dret
Numismàtica i sigil·lografia
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis…
,
vescomtat de Térmens
Història
Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir.
El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow
Matthew Locke
Música
Compositor anglès.
Vida Rebé la seva primera educació musical com a corista a la catedral d’Exeter, on estudià composició amb Edward Gibbons, violí amb William Wake i orgue amb John Lugge Probablement establí relació amb el príncep Carles, després Carles II, i és possible que passés un cert temps servint l’exèrcit reial als Països Baixos Altra vegada a Anglaterra el 1651, es va donar a conèixer, juntament amb Christopher Gibbons, com a compositor de la música dramàtica per a la mascarada Cupid and Death 1653, de James Shirley, composta per donar la benvinguda a l’ambaixador portuguès El 1656 s’uní a Charles…
catalanística
Història
Conjunt d’aportacions a la catalanística feta per estudiosos no catalans.
Deixant a part les referències de cronistes, geògrafs i viatgers que des de l’antiguitat s’han interessat pels Països Catalans especialment els humanistes i historiadors relacionats amb la cort catalanoaragonesa, com els aragonesos Juan Fernández de Heredia al s XIV, els napolitans Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli, els sicilians Antonio Geraldini i Lucio Marineo, l’aragonès J Fabricio Vagad i el castellà Hernando del Pulgar als s XV i XVI i de l’amplíssim moviment lullista europeu dels s XV al XVIII, cal cercar-ne els precedents en els grups d’historiadors i erudits dels s XV-XVIII, d’Aragó…
Esclat i consolidació del cinema documental
D Trueba, Josep M Domènech, Lucrecia, L Olmedes i C Bosch, l’equip responsable de Balseros , sd Bausan Films-TVC-Album L’emergència del cinema documental a Catalunya es fa visible amb l’estrena successiva de dos films fundacionals, Mones com la Becky 1999, de Joaquim Jordà i Català, i En construcción 2001, de José Luis Guerín Dues pellícules que van obrir els ulls i les ments creatives, que permeteren a molts altres directors imaginar diferents maneres de concebre un projecte fílmic i que van explorar unes fronteres de la realitat que coincidiren en el temps amb altres obres internacionals…
Música sacra i profana
Arran del matrimoni dels Reis Catòlics, el centre de poder polític de la Península Ibèrica s’afermà fortament a Castella Aquesta preponderància política va repercutir clarament en la vida social i cultural de l’època i, per tant, també el món de la música es va veure afectat per aquest fenomen Als estats de la Corona d’Aragó, amb la mort de Ferran el Catòlic i la dissolució de la seva capella reial 1516, s’inicià un procés d’emigració de músics fora dels regnes Tot i l’activitat cultural dels Països Catalans, només sobresortí, a València, la cort del duc de Calàbria La noblesa catalana no va…
Térmens
Sector de la vila de Térmens, amb el carrer de l’Estació, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…
diccionaris i enciclopèdies de música
Música
Obres que recopilen, generalment en forma d’articles separats i disposats en ordre alfabètic, el conjunt de coneixements relatius a la música, que poden fer referència a alguns dels seus aspectes (teoria, instruments, biografies, gèneres, etc.), o bé a determinats períodes històrics o a determinats països.
Així com als països germànics la denominació comuna d’aquesta mena d’obres és generalment lexikon , als països llatins i saxons s’usa indistintament el nom de diccionaris i enciclopèdies, segons les preferències dels editors Les primeres obres dedicades a recollir d’una manera sistemàtica el coneixement humà daten del principi de la nostra era Entre les set arts liberals en què estava organitzat el Disciplinarium de Varró segle I dC -un dels primers reculls amb voluntat enciclopèdica-, ja figurava la música Les Etymologiae d’Isidor de Sevilla 560-636 dC, recopilació sistemàtica de la ciència…
São Tomé i Príncipe

Catedral de Nossa Senhora da Graça a la capital de São Tomé i Príncipe, São Tomé
© Henryk Kotowski
Estat
Estat insular d’Àfrica, al golf de Guinea; la capital és São Tomé, a l’illa homònima.
La geografia El país comprèn les illes de São Tomé 836 km 2 i Príncipe 128 km 2 i diversos illots, la majoria dels quals deshabitats Caroço, Pedras, Tinhosas, Rôlas, etc En el relleu es destaca el pic São Tomé 2024 m a l’illa homònima les muntanyes de Príncipe culminen a 948 m El clima és càlid i humid, amb una temperatura mitjana anual de 25°C El sector primari ocupa més de la meitat de la població activa A les dues illes hi ha conreu de cacau, cafè, palma d’oli i coco El cacau havia constituït una autèntica monocultura, amb el màxim de producció a començament de segle Però l’empobriment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina