Resultats de la cerca
Es mostren 2017 resultats
Matifoll
Futbol
Futbolista.
Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits
Inauguració a Sevilla del VIIè Campionat del Món d’atletisme
Se celebra a l’Estadi Olímpic de la Cartuja de Sevilla la inauguració del VIIè Campionat del Món d’atletisme, que se celebrarà fins el 29 d’agost Durant la cerimònia, presidida pel príncep Felip, activistes bascos despleguen pancartes que demanen l’acostament de presos al País Basc, i dos d’ells, disfressats com la mascota del campionat, aconsegueixen romandre uns minuts dalt de l’escenari situat al mig de l’estadi, però sense obstaculitzar la cerimònia La policia deté nou persones, que són posades en llibertat els dies següents
poder temporal
Cristianisme
Poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra
La Rochefoucauld
Llinatge noble francès originari d’Angoumois que es remunta al segle XI, amb Foucauld, senyor de la Roche.
Entre els seus membres es destacà François de la Roche 1494-1517, comte el 1515, que creà la tradició de donar el nom de François als primogènits Els seus descendents, al segle XVI, es feren partidaris de la Reforma, i François III, príncep de Marcillac, fou una víctima de la nit de Sant Bartomeu 1572 La família tornà al catolicisme amb François V 1588-1650, duc i par de França 1622 i president del consell del rei 1622-24 Fou un destacat escriptor el seu fill François VI de La Rochefoucauld
Balthasar Permoser
Escultura
Escultor alemany.
En un principi treballà amb Weissenkorcher el Vell a Salzburg i a Viena amb Kracker, bé que la seva formació fou primordialment italiana 1675-89 i influïda per l’art de Pietro da Cortona El 1689 fou nomenat escultor de la cort de Dresden, on treballà en el Zwinger amb l’arquitecte MPöpelmann 1711-18 És també obra seva l' Apoteosi del príncep Eugeni 1718-21, Barockmuseum, Viena El seu estil denota la sobrevaloració de la sensació efectista i moguda del conjunt enfront de la qualitat plàstica del detall
Carlo Gesualdo
Música
Compositor i virtuós d’arxillaüt.
Príncep de Venosa Es casà el 1586 amb la seva cosina Maria d’Ávalos, matrimoni que acabà tràgicament amb la mort de la muller i del seu amant Contragué noves núpcies amb Elionor d’Este, filla del duc de Ferrara Residí a Ferrara fins el 1595, que tornà a Nàpols Escriví madrigals a cinc veus continguts en sis llibres 1594-1611 i d’altres a sis veus, canzonette i obres religioses, com dos llibres de Sacrae cantiones 1603 El seu cromatisme audaç és posat al servei d’una expressió molt lliure
Torcuato Fernández-Miranda y Hevia
Història
Política
Polític asturià.
Oficial de les tropes franquistes durant la guerra civil, fou més tard un dels preceptors més influents del príncep Joan Carles de Borbó Ministre secretari general del Movimiento des del 1969, i vicepresident del govern entre el juny del 1973 i el gener del 1974, a partir del desembre del 1975 ocupà la presidència de les Corts i del Consell del Regne, des d’on impulsà l’autodissolució d’aquestes institucions i el desmantellament formal del franquisme, obrint pas a la reforma política Dimití al maig del 1977, i rebé el ducat de Fernández Miranda
Juan de Escobedo
Història
Estadista castellà.
Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat
Felip d’Erill i de Sentmenat
Història
Cavaller de Sant Jaume.
Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat
Caterina I de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1725-27).
Camperola d’origen polonès Marta Skovrońska, estigué al servei del príncep Menšikov i conegué Pere el Gran, que la convertí en la seva amant es casà amb ella el 1712, la proclamà emperadriu el 1724 i la designà successora al tron A la mort de Pere 1725 en continuà la política, ajudada per Menšikov, la seva política creà un consell privat suprem que limitava les funcions del senat i fundà l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg En política exterior s’adherí a la lliga austroespanyola contra Dinamarca i la Gran Bretanya 1726
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina