Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Pequín
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situat al SW del nucli urbà, prop del Parc Nou.
Txad

L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
Saorra
Saorra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall mitjana del riu de Saorra, afluent per la dreta de la Tet, que neix al vessant septentrional del pic de la Mort de l’Escolà, al massís de Costabona, i que s’uneix al seu col·lector aigua amunt de Vilafranca de Conflent (la vall de Saorra o de Fullà comprèn la vall d’aquest riu, aigua avall de les Gorges de Pi o de Bardiner, amb els municipis de Saorra i Fullà).
El terme, excepte la petita plana alluvial del sector septentrional, és accidentat pels contraforts septentrionals del massís del Canigó el puig de les Tres Estelles 2 099 m alt, al SW, i la cresta que uneix el coll de Jou i el puig de la Falguerosa i que culmina a 1 268 m, a la torre de Goà, a l’E La fruita 42 ha de pomeres, 9 de presseguers, 3 de pereres i també albercoquers i cirerers, les hortalisses 1 ha, la vinya 3 ha, i els cereals 1 ha són els productes agrícoles més importants, que aprofiten els regadius dels canals de Saorra i de Torèn la ramaderia 144 caps de bestiar…
Pedreguer
Municipi
Municipi de la Marina Alta, als contraforts del Sistema Prebètic extern valencià, al contacte entre els relleus plegats predominantment cretacis calcaris i l’endinsada quaternària del baix Girona, de sòls profunds i fèrtils.
El terme s’aboca a la vall del Girona i és accidentat en la meitat meridional per tossalets retallats, com el de les Foies 308 m alt, la Muntanyeta Gran 375 m, el Castell de la Solana 510 m i la penya del Gos Flac 266 m al SW és accidentat pel Castellet d’Aixa 608 m La resta és gairebé horitzontal Diversos barrancs travessen el terme i van a parar al de l’Alberca Als confins septentrionals, les partides de la Marjal i l’Aigualós recorden la presència no antiga d’aiguamolls Al sòl conreat hi ha unes 1200 ha de secà ametllers, garrofers i vinya De les 535 ha de regadiu, 114 ha…
Nevada
Vista del llac Pyramid, a l’estat de Nevada
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Carson City Travessat per les muntanyes Rocalloses, forma part de la Gran Conca, molt accidentada, amb l’altitud màxima al pic Jefferson 3 599 m, al centre de l’estat Biogeogràficament, la major part del territori és desert El clima és de tipus continental, amb una oscillació tèrmica anual superior als 20°C i escasses precipitacions El riu més important és el Humboldt, al nord, que desguassa al llac del mateix nom Malgrat el fort creixement anterior al 1969, és un dels estats amb menys població 4 h/km 2 est 1990, agrupada sobretot als sectors SW i centre-oest Les…
Er

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, que comprèn la vall d’Er fins prop del coll de Lluç.
La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa…
Indiana
Estat dels EUA, situat entre el llac Michigan, al N, i el riu Ohio al S.
La capital és Indianapolis El relleu és format per una plana arenosa inclinada cap al SW, coberta de dipòsits glacials Els rius més importants són el Wabash, connectat amb la regió dels Grans Llacs pel canal de Mannee, i el White, afluent de l’Ohio El clima és continental humit, amb una temperatura mitjana d’11°C i 1 000 mm de precipitació anual La vegetació és de praderia, amb gramínies al centre i al nord i bosc de roures, xiprers i oms al sud La població, que el 1900 era de 2 516 462 h, cresqué en gairebé mig milió els vint anys següents, i d’ençà el 1995 l’increment ha estat…
Castelladral

Castelladral (Navars)
© C.I.C. Moià
Poble
Poble i antic cap del municipio de Navars (Bages), al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…
Puigpunyent
Puigpunyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de…
ucraïnès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava que pertany, amb el rus i el bielorús, a la branca oriental de les llengües eslaves.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina