Resultats de la cerca
Es mostren 1253 resultats
Jaume Capdevila Herrero

Autoretrat de Jaume Capdevila Herrero
KAP
Esport general
Art
Dibuixant, caricaturista i teòric de l’humor gràfic conegut com Kap.
Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011
Alfons Moliné i del Castillo
Cinematografia
Dibuixant animador i teòric del cinema d’animació i la historieta.
Estudià art i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa 1981-87 A continuació, s’inicià professionalment com a animador i intercalador de llargs, sèries de televisió i publicitat per a diversos estudis de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola, Madrid, Londres i Lisboa, i des del 1996 per als Rodamina Animació de Sabadell També ha fet d’articulista sobre animació i historieta en revistes especialitzades com ara "FX Efectos especiales en cineanimación Nuevas tecnologías", "Píxel", "Plateau" Bèlgica, "Get Animated" EUA, "Animation Blast" EUA, "Fantástic Magazine", "Dibus" i "Magazine" Membre d’…
Francisco Pacheco del Río
Pintura
Pintor andalús i teòric de l’art de l’escola sevillana.
En els seus quadres —cicle sobre la vida de sant Pere Nolasc Museo de Santa Cruz, Sevilla, Immaculada catedral de Sevilla— és evident l’estil manierista del darrer quart del s XVI Nombrosos artistes s’iniciaren en el seu estudi, entre els quals DVelázquez i ACano Gran humanista, al seu entorn es reunien els intellectuals de l’època El 1649 publicà l’important tractat El arte de la pintura
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’església del Gesù…
Marshall Sahlins
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Professor emèrit d’antropologia i ciències socials a la Universitat de Chicago i membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències Fou un dels antropòlegs més famosos i influents dels darrers decennis Realitzà diversos treballs de camp a la zona d’Oceania, de la qual era especialista La seva obra s’anà adequant a les diverses teories que han marcat el pas de l’antropologia nord-americana i mundial dels darrers trenta anys Començà la seva trajectòria com un dels adalils del neoevolucionisme, juntament amb Elman R Service, però modificà el seu rerefons teòric fins a apropar-lo a les…
Maurice Godelier
Antropologia
Antropòleg francès.
Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en…
Karl Bernhardovič Radek
Història
Pseudònim de Karol Sobelsohn, revolucionari polonès.
D’una família jueva profundament germanitzada, entrà a la socialdemocràcia polonesa, de la qual passà a l’alemanya i n'encapçalà l’ala radical, enfront de la decisió de votar els crèdits de guerra 1914 Expulsat del partit, emigrà a Suïssa i participà en la conferència de Zimmerwald Amb la Revolució Russa anà a Petrograd i ingressà en el partit bolxevic Amb Trockij, participà en les converses de pau de Brest-Litovsk Membre del comitè central del partit bolxevic 1919, fou secretari de la Tercera Internacional 1920 i ocupà altres càrrecs importants De posicions extremistes, home hàbil,…
Ian Hodder
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador anglès.
Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual Els seus primers treballs Spatial Analisis in Archaeology , 1976, amb COrton Simulation Studies in Archaeology , 1978 tenen un caràcter netament processual Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha…
direcció

Mecanisme de direcció d’un automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.
El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment —amplificant-ne l’esforç— cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria de direcció…
suprematisme
Art
Tendència pictòrica de caràcter no-figuratiu teoritzada i duta a la pràctica per Kasimir Malevič.
Com ell mateix escriu, “el suprematisme abandona la representació de la figura humana i la dels objectes naturals en general per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes el suprematista no observa ni toca sent” El suprematisme es feu públic l’any 1915, quan Malevič mostrà a l’exposició 0'10 el seu Quadrat negre 1914, museu Rus de Leningrad i la seva Composició suprematista 1914, Museum of Modern Art, Nova York Utilitzà nous símbols, com el quadrat, el triangle, el cercle i la creu, així com colors clars i molt purs Històricament el suprematisme es desenvolupà lligat al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina