Resultats de la cerca

Fill de Lluís Gonzaga Manegat i Giménez Llicenciat en lletres, exercí de periodista Des del 1946 fou redactor i crític literari a El Noticiero Universal , del qual arribà a ser subdirector, i fou també director de l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Com a escriptor estrenà obres teatrals, com Els nostres dies 1955 i El silencio de Dios 1956, i fou també autor de novelles de testimoniatge, psicològiques i exòtiques Cal destacar-ne La ciudad amarilla 1958, La feria vacía 1961, premi Ciutat de Barcelona 1960, El pan y los peces 1963, premi Selecciones de Lengua Española,…

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se centrà, també,…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic El…

Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867 Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid 1868, collaborà a diverses empreses del marquès de Campo 1874-82, especialment a la fàbrica de gas de València Fou vicepresident de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Diputat a corts des del 1886 en diverses legislatures, pertangué, successivament, als partits fusionista, conservador i demòcrata Entre altres càrrecs, fou ministre d’hisenda 1895, 1897 i 1906 Fou membre de l’Academia de Ciencias 1894 i de l’Academia Española 1907, on ingressà amb el…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler…

Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la…

Els seus precedents són l’Estamento del Pueblo constitució del 1808 i l’Estamento de Procuradores del Reino estatut reial del 1834 La constitució del 1837 fou la primera que utilitzà aquest nom per designar la cambra de diputats A la constitució republicana del 1931 el Congrés dels Diputats era sinònim de corts Després de l’etapa franquista fou restablert per la llei de Reforma Política aprovada per les Corts el novembre del 1976 i per referèndum el desembre del mateix any la Constitució del 1978 consagrà definitivament la seva reinstauració És format per 350 diputats elegits per sufragi…

Llicenciat en Teologia, és sacerdot i periodista Treballa des del 1962 a Ràdio Barcelona, on dirigeix i presenta el programa de valors humans Objectiu l’Home , que també inclou l’emissió benèfica més antiga de la radiodifusió europea “El Cas de la Setmana” Collaborà amb “El Noticiero Universal” i, actualment, amb “La Razón” A més, és el sotsdelegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona i el redactor en cap del “Full Dominical”, que editen conjuntament les diòcesis de Barcelona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa, Tortosa i Urgell L’any 1991 hom li concedí el…

Exiliat a Iparralde País Basc a l’Estat francès arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1940 retornà a Andoain El 1947 s’exilià a Veneçuela, on fundà i dirigí diverses publicacions de l’exili basc, entre les quals ‘Euzko Gaztedi’ i ‘Euzkadi’ i fou redactor en cap del diari de ‘Caracas Elite’ Fou nomenat president del Consell del PNB a l’exili i formà part del govern basc també a l’exili El 1969 retornà, però fou deportat de nou el 1971 per les autoritats franquistes a Iparralde En acabar el franquisme, destacà pel seu impuls a la normalització del basc fundà els diaris ‘Deia’ 1977 i ‘Egunkaria…