Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
riu d’Aravó

Riu Aravó al seu pas al MN de Porta
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Cerdanya, emissari de l’estany de Lanós.
El seu curs més alt, que pren també el nom de riu de Fontviva , es dirigeix vers el sud-oest fins al poble de Portè, sota el coll de Pimorent, des d’on, canviant de direcció, es dirigeix vers el sud-est, seguint la vall de Querol Entra a la Baixa Cerdanya al molí de la Vinyola i, després de passar a ponent de Puigcerdà, a l’indret del pont d’Aravó que comunica la vila amb el llogaret de Sant Martí d’Aravó, i de deixar a la dreta Ventajola i Talltorta, desemboca al Segre, per la dreta, vora el pont de Soler, després de travessar el complex morènic més important del vessant meridional dels…
contrafer a l’espiritual
Literatura
Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós (contrafet a l’espiritual).
Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers…
Joan de Montsó
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en…
,
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen…
Enrique Morente Cotelo
Música
Cantant de flamenc andalús.
Absorbí el cante hondo de l’entorn familiar i vers els 15 anys anà a Madrid on, conegut com El Granaíno , freqüentà els locals de flamenc Debutà vers l’any 1964, any en què es feu professional i cantà a la Fira Mundial de Nova York L’any 1967 publicà el seu primer disc Cante Flamenco i aviat es convertí en un dels més destacats representants de la nova generació de cantaores , fidels a la tradició i alhora oberts a altres músiques, com ho proven les seves collaboracions amb Pat Metheny , Lagartija Nick, Sonic Youth, Pat Metheny, Ute Lemper i Khaled Interpretà també…
sinalefa
Literatura
Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte situades l’una a la fi i l’altra al començament de mots distints.
El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades gràficament Per…
Església de Recons (Tor-la-ribera)
Art romànic
El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el casal que havia…
Peirol
Música
Trobador occità.
Nasqué al castell de Peirol, i la seva Vida diu que fou un " paubres cavalliers d’Alverge " Degué estar al servei de Lo Dalfin d’Auvèrnha fins el 1202 Dues de les seves peces es poden datar amb relativa certesa Una és la cançó de croada Quant amors trobet partit , escrita cap al 1188 en ocasió de la tercera croada i en la qual es discuteix si era millor servir la Creu o la dama L’altra és Pus flum Jordan ai vist el monimen , escrita a Jerusalem en 1221-22 durant la cinquena croada Se li atribueixen trenta-quatre poemes, disset dels quals es conserven amb música d’entre aquests darrers,…
Lope de Rueda
Lope de Rueda
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral andalús.
Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…
Westerwald
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya, un dels quatre blocs en què és dividit el massís esquistós Renà.
És situat al N del Taunus, del qual el separa la vall del Lahn, i continua vers el N pels relleus de Sauerland L’altitud màxima és el Fuchskaute 657 m És una regió de boscs i de ramaderia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina