Resultats de la cerca
Es mostren 1522 resultats
Cornelius Canis
Música
Compositor flamenc.
Inicià la seva carrera com a cantor de l’església de Nostra Senyora d’Anvers El 1542 fou nomenat mestre de l’escolania de la gran capella de Carles V a Brusselles i succeí en el lloc Nicolas Gombert Es mantingué en el càrrec fins a la renúncia de l’emperador el 1555 Després d’un temps actiu a Kortrijk Flandes, entrà al servei de Ferran I a Praga, lloc on s’estigué fins a la seva mort La seva obra s’inscriu en el típic estil de la polifonia imitativa de la seva generació S’han conservat dues misses, una trentena de motets de tres a sis veus i una quantitat similar de chansons…
Bartolomé de Selma y Salaverde
Música
Compositor i fagotista castellà.
És conegut sobretot pel seu recull Primo libro de canzoni, fantasie & correnti , publicat a Venècia el 1638, en cinc quadernets, un per a cada veu el recull preveu obres a una, dues, tres i quatre veus i un altre per al continu Membre de l’orde agustinià, provenia d’una família de músics i constructors de baixons, entre els quals destacà el músic de la capella reial Bartolomé de Selma potser el seu pare, mort a Madrid el 1616 Durant els anys 1628-30 residí a Innsbruck, al servei del príncep Leopold, bé que l’esmentat Primo libro fou dedicat a Karl Ferdinand, bisbe de Breslau…
Sebastian Raval
Música
Compositor castellà actiu a Itàlia.
De jove fou soldat i serví l’exèrcit de Felip II a Flandes i a Sicília El 1579 fou greument ferit a Maastricht i poc després ingressà a l’orde caputxí, que acabà abandonant per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Un cop a Itàlia, serví el cardenal Ascanio Colonna i fou mestre de capella a Urbino En aquesta ciutat també treballà al servei de la cort del duc Francesco Maria II L’any 1592 s’establí a Roma, protegit per membres de la família Colonna Allí tingué l’oportunitat de conèixer Luca Marenzio i altres músics importants, amb alguns dels quals mantingué disputes de caràcter musical El 1595 fou…
José Marín
Música
Cantor i compositor castellà.
Tot i que s’ignoren les dades essencials de la seva biografia, consta el seu ingrés a la capella reial de Madrid en qualitat de cantor tenor, al final del 1644 També hi ha notícies de la seva activitat en altres centres musicals de la capital castellana especialment, el monestir de La Encarnación, així com de la seva condició de clergue i del seu empresonament per robatori Bé que la "Gaceta de Madrid" anuncià la seva mort el 17 d’agost de 1699, els registres sagramentals de la parròquia de San Martín d’aquesta ciutat certifiquen la data de la seva defunció pel 8 de març del mateix any L’obra…
Sebastián López de Velasco
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
La seva formació musical es degué a Pedro Serrano, mestre de la seu de Segòvia, en l’escolania de la qual ingressà López de Velasco el 1596 no es descarta, però, una iniciació a càrrec del seu pare, Diego López de Arellano Fou mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma 1607-14, de la de Segòvia 1614-18 i de les Descalzas Reales de Madrid 1619-34 Del 1636 fins a la seva mort ocupà una canongia de designació reial a la seu de Granada L’obra que se’n conserva, trenta-quatre composicions litúrgiques i vint-i-cinc de romanç, palesa un domini notable de l’expressivitat policoral, lligada a…
Fernando de las Infantas
Música
Compositor i teòleg andalús.
Era membre d’una família noble i dugué a terme diverses missions diplomàtiques L’any 1572 es desplaçà a Roma, on amplià els seus estudis i fou ordenat de sacerdot l’any 1584 S’oposà a la reforma del gradual romà que Gregori XIII havia encarregat a una comissió encapçalada per GP da Palestrina i Annibale Zoilo, i en aquesta causa tingué el suport del mateix Felip II, del qual era amic personal Com a teòleg freqüentà els cercles molinistes, fet que provocà que alguns dels seus escrits fossin prohibits Abans de la seva ordenació escriví música de forma ocasional, gairebé exclusivament…
Juan Manuel González Gaitán y Arteaga
Música
Compositor andalús.
Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780 La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia Compongué sobretot música sacra, especialment motets, antífones…
Gutierre Fernández Hidalgo
Música
Compositor andalús.
Arribà a Bogotà vers el 1573 i ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral fins el 1585 També fou mestre de música al seminari conciliar de San Luis, institució de la qual arribà a ser nomenat rector A causa d’una vaga de seminaristes en aquest centre deixà el càrrec i l’any 1588 es traslladà a Quito, i més tard, a Perú i Bolívia, on ocupà diversos llocs com a mestre de capella, especialment a Cuzco i la Plata A la catedral de Santafé de Bogotà es conserven vint-i-dues composicions religioses d’aquest autor, principalment càntics i salms a quatre veus Moltes d’aquestes…
Francesc Morera i Cots
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets ocupen la…
maxima
Música
El més llarg dels valors emprats tant per la notació de la música medieval com per la del Renaixement.
Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina