Resultats de la cerca
Es mostren 330790 resultats
ordenances de Bilbao
Dret administratiu
Ordenances de comerç pròpies de Bilbao, vigents del segle XV al XIX.
El 1459 Bilbao disposava d’unes ordenances primitives per al comerç marítim, assegurances i navegació Creat el consolat per la Casa de Contractació, Carles I, l’any 1511, formà unes noves ordenances que, confirmades per Felip II el 1560, s’addicionaren el 1665 i que, confirmades de nou el 1668, es publicaren el 1691 Reformades el 1731, el comerç de Bilbao en demanà unes de noves, que s’aprovaren el 1737 com a redacció definitiva i que foren objecte de repetides confirmacions Part d’elles es féu d’aplicació a tota la monarquia…
assemblea de treballadors
Economia
Dret del treball
Òrgan compost de tots els treballadors de l’empresa.
La seva finalitat principal és de control dels representants obrers als diferents espais d’actuació dins l’empresa
corregiment de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721
comtat de Benagiar
Història
Títol concedit el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago.
El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O'Neill 1847
vegueria de Camarasa
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al segle XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa.
Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia…
comtat de Sallent
Història
Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume.
Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d’Ariany
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en…
espai de Hausdorff
Matemàtiques
Espai topològic X que acompleix l’axioma de Hausdorff (o axioma de separació), segons el qual, per a qualsevol parell de punts distints x, y de X existeix un entorn de x i un altre de y que són disjunts.
És anomenat també espai separat Els espais euclidians de qualsevol dimensió són de Hausdorff