Resultats de la cerca

Vida Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres Suite per a orquestra 1913 o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards 1915…

Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per AC Schomberg…

Vida Nasqué en una família acomodada que li pogué donar una educació culta i refinada De molt jove sovintejà els salons parisencs, on conegué V d’Indy, els pintors Odilon Redon i Paul Chenavard, i on es familiaritzà amb el gran repertori del Romanticisme i algunes obres de Bach i Beethoven Seguint els consells de la seva família, estudià dret, si bé només es dedicà puntualment a les lleis Des del 1879 estudià amb J Massenet al Conservatori de París, de qui rebé una considerable influència que es reflecteix en les seves primeres obres També assistí a les classes de C Franck, amb qui sentí una…

Vida Tant ell com els seus germans demostraren una gran capacitat envers la música, si bé concretament Charles-Valentin fou un nen prodigi Al Conservatori de París guanyà premis de solfeig quan només tenia set anys, i poc més tard guanyà certàmens de piano 1824, d’harmonia 1827 i també d’orgue 1834 Cridà l’atenció de L Cherubini, que el considerà un pianista de talent extraordinari Fou alumne d’harmonia de V-C-P Dourlen i de piano de P-J-G Zimmermann Freqüentà els cercles de F Chopin i G Sand, amb els quals establí una profunda amistat Home de caràcter introvertit, rebutjà sempre la companyia…

Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en…

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís XIV…

Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes…

Es conserven fragments d’aquest teixit al Cooper Hewitt National Design Museum de Nova York, al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona L’estat de tots els fragments és força malmès Estan molt trossejats, presenten moltes llacunes i han perdut gran quantitat de fils d’ordit i de passades de trama Segons el colleccionista Macari Golferichs així consta en la fitxa del fragment del Museu Tèxtil i d’Indumentària, aquest teixit andalusí, fabricat al final del segle XIV o a l’inici del XV, al regne nassarita de Granada,…

El penis és l’òrgan genital masculí extern que intervé en la copulació en l’interior hi ha la darrera porció de la uretra masculina, que condueix a l’exterior l’orina o l’esperma És localitzat a la part més baixa del tronc, per davant de l’escrot Al penis, s’hi diferencien tres porcions l’ arrel , la part del penis que es troba fixada al tronc el cos , la part central de l’òrgan, de forma cilíndrica, i el gland , la part més extrema, de forma similar a una pera En la part més pròxima al cos, el gland constitueix una prominència anomenada corona del gland , i a l’extrem hi ha una obertura, el…

Definició L’ otoesclerosi consisteix en la formació d’os anormal de consistència molt dura en la càpsula òtica que es caracteritza pel fet que provoca minva de l’audició i zumzeigs a l’orella Freqüència, edat i sexe L’otoesclerosi és una malaltia freqüent Hom calcula que en pateix un 1,5% de la població, i és la causa més habitual de sordesa de transmissió en l’edat adulta Se sap, per estudis efectuats en autòpsies, que aproximadament un 8% de la població presenta focus de formació òssia anormal corresponent a una otoesclerosi, però en general no provoca sordesa ni cap mena de molèstia L’…