Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
poligalàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples i ordinàriament alternes, de flors hermafrodites, zigomorfes, de gineceu súper, arranjades quasi sempre en raïm, i de fruits generalment en càpsula loculicida.
És una família de distribució cosmopolita, que comprèn al voltant de 750 espècies, la majoria pertanyents al gènere polígala
poli(clorur de vinilidè)
Química
Matèria termoplàstica obtinguda per polimerització del clorur de vinilidè (CH2=YCCl2) o del dicloroetilè (CHCl=YCHCl), caracteritzada per la seva resistència a la calor i la seva impermeabilitat al vapor d’aigua.
pitòspor
Branca de pitòspor florida
© MC
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les pitosporàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles ovades, coriàcies, d’un verd fosc llustrós, o d’inflorescències terminals de flors petites, blanquinoses, molt fragants.
Procedeix de l’Orient llunyà i és molt comú en els jardins dels països temperats
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
perigeu
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un satèl·lit de la Terra, ja sia la Lluna o bé un satèl·lit artificial, en el qual la separació entre els dos cossos pren el seu valor més petit.
En el cas de la Lluna, les pertorbacions gravitacionals fan que aquest perigeu es mogui sobre l’òrbita a una velocitat de 6'40’ cada dia
parca
Indumentària
Abric de pell de foca o de caribú que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa i, en els de les dones, d’un sac per als infants.
És propi dels esquimals
absentisme
Economia
Fet de viure el propietari fora de la localitat on són situats els seus béns, tot deixant llur gestió a un tercer i percebent-ne uns ingressos en concepte de parceria o d’arrendament.
L’absentisme rural aparegué a Europa a mitjan segle XVII El problema fou analitzat ja a la França prerevolucionària i a la Irlanda del començament del segle XIX, i estudiat pels economistes de l’escola clàssica JR Mc Culloch, NWSenior i M Mongfield, però qui l’estudià sistemàticament fou Thorstein Veblen Absentee Ownership ,1924 L’absentisme rural, comú a nombrosos estats europeus, és un dels problemes que les reformes agràries pretenen de resoldre
espargani
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques, de la família de les esparganiàcies, monocotiledònies, de fulles cintiformes i llarguíssimes (1 m o més) que suren a la superfície de l’aigua tot component una atapeïda catifa verda.
És propi de les aigües poc profundes 0,5-1,5 m de llacs d’alta muntanya L' espargani muntanyenc S affine ssp borderei juntament amb la subulària Subularia aquatica i la inusual falguera isòet Isoetes lacustris integren una comunitat hidrofítica pirinenca d’interès Isoeto-Sparganietum borderei
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són comestibles,…
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits