Resultats de la cerca

Resultat d’una experiència docent de mig segle inspirada en l’anomenada manera de París d’ensenyament i de diverses elaboracions prèvies, responia a la més genuïna espiritualitat ignasiana, i la seva estricta aplicació universal determinà l’expansió i el prestigi que la tasca educativa de la Companyia de Jesús tingué durant segles El 1832 hom publicà una Ratio studiorum modificada, de caràcter orientador, no oficial posteriorment, la Congregació General XXXI 1965-66 ha establert una major llibertat en l’acomodació del sistema general educatiu a cada lloc i situació concrets N'han estat trets…

Actiu en l’esquerra extraparlamentària, des dels anys setanta publicà articles sobre gastronomia en la premsa Arran de la mort d’una vintena de persones per la ingestió de vi adulterat, el 1986 fundà el moviment Arcigola, i el mateix any organitzà una protesta contra l’obertura d'un establiment de la cadena McDonald’s a la plaça Navona Roma El 1989 fundà a París el moviment slow food , que contraposà al fast-food i a les formes de vida associades al menjar ràpid produït industrialment Amb aquesta iniciativa defensà una alimentació basada en el gaudi i en els productes naturals i de proximitat…

Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina , 1967 La…

Estudià dret i ciències polítiques a València i Madrid, i es doctorà a la Sorbona de París l’any 1970 Fou professor a universitats de Bèlgica, Colòmbia, Xile i a l’Autónoma de Madrid Amb el triomf de la Unitat Popular a Xile, el 1970, s’hi traslladà com a expert de la UNESCO per treballar com a conseller personal del president Salvador Allende Com a conseqüència de la seva experiència xilena publicà els llibres Chile el camino político hacia el socialismo 1972, Revolución, Congreso y Constitución El caso Toha 1972, Desarrollo político y desarrollo económico Los casos de Chile y Colombia 1972…

Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…

D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es proposa de…

Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El 1927 passà a Madrid…

Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro , que fou…

Format a l’Argentina, exposà per primera vegada a Madrid l’any 1959 Inicialment treballà també en els camps de l’escultura i de l’obra gràfica Durant aquests primers anys d’activitat alternà les estades a Madrid, Barcelona, París, Ginebra i Itàlia El 1969 s’installà a Berlín, on, a més de l’activitat expositiva habitual, realitzà també escenografies per al teatre de l’Òpera El 1976 tornà a establir-se a Barcelona, on fou motiu de polèmica per la seva renúncia al premi Ciutat de Barcelona 1978 Des del 1980 resideix a Nova York Els seus dibuixos i les seves pintures prenen com a punt de…

Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i…