Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Jean-Michel Basquiat
Pintura
Pintor nord-americà.
De formació autodidacta, se'l començà a conèixer dins el món marginal del grafit novaiorquès, amb la signatura Samo De la mà del seu amic Andy Warhol començà la seva projecció internacional al principi dels anys vuitanta, i el 1982 féu la primera exposició important a la Fun Gallery de Nova York La seva obra, amb profundes ressonàncies africanes, es caracteritza pel primitivisme —que pren de la realitat urbana gran part del seus motius iconogràfics barrejats en un cosmos d’inscripcions, signes connotats simbòlicament, màscares totèmiques—, i palesa al mateix temps un coneixement dels corrents…
largo
Música
Obra, fragment, o moviment d'un concert, sonata o simfonia escrita en tempo largo.
També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la indicació…
Joseph Priestley
Joseph Priestley
© Fototeca.cat
Química
Químic anglès.
La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…
Josep Faust de Potau i de Ferran
Història
Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral.
Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat Dut a Àvila i Pamplona —on morí el seu pare—, fou alliberat en un bescanvi de presoners Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra 1707 Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’establí a…
Hug de Mataplana
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, jurista i conseller reial.
Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume II rei 1291,…
Josep Maria de Martí i Garcés de Marcilla
Pintura
Pintor.
Conegut per Martí Garcés Fill d’una família aristocràtica barcelonina, estudià dret Introduït per Josep Maria Xiró al Cercle Artístic, començà a pintar els voltants més populars de Barcelona 1899 Aviat fou alumne de Vicent Borràs i Abella Anà a París 1907, on fou alumne de René Prinet Concorregué a salons de Barcelona, Saragossa i Madrid Especialitzat en interiors —tot i que conreà també el retrat i la natura morta—, reflectí, amb un deix nostàlgic i un personal tractament de la llum, l’àmbit on residia l’aristocràcia catalana És autor del mural Poblet de la Sala de Sant Jordi del palau de…
Francesc Marès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès, F Histoire…
,
Marcel Marceau

Marcel Marceau
© Gobierno de la Porvincia del Chaco
Teatre
Nom amb el qual és conegut l’actor i mim alsacià Marcel Mangel.
De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959, Don Juan 1964,…
Lluís Llongueras i Batlle
Cosmètica
Perruquer.
Maldà per l’enaltiment dels aspectes creatius i artístics de la seva professió S’establí amb negoci propi el 1958 a Barcelona, i des d’aleshores amplià el negoci fins a establir-se en diverses ciutats d’arreu del món El 1972 obrí el primer saló de perruqueria unisex de l’Estat espanyol Creà diverses franquícies en acadèmies i establiments de perruqueria És autor de diversos llibres professionals, una biografia de Dalí Tot Dalí , 2003, amb el qual collaborà en la realització d’una gegantina perruca per al Museu Dalí de Figueres, i reculls d’impressions i records Llongueras tal cual , 2001 L’…
Salvatore Di Giacomo
Literatura italiana
Poeta italià en dialecte napolità.
Les seves primeres colleccions de versos Sonetti , 1884 ' O funneco verde , 1886 ' O munasterio , 1887 Zi ‘Munacella , 1888 obtingueren fama fins i tot fora de Nàpols Després dels reculls Ariette e sunette 1898 i Canzone e ariette nove 1916, la crítica —a partir d’un assaig revelador de Benedetto Croce— considerà l’obra de Di Giacomo una de les expressions més altes de la lírica contemporània Matèria de les seves poesies és l’ambient i el paisatge de Nàpols Marzo, ‘Na tavernella, Dint'a Villa, Arillo, animaluccio cantatore Moltes de les seves cançons han estat musicades A Marechiare, La…