Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
David Bagué i Soler
Música
Lutier.
S'inicià en la construcció d’instruments d’arc de manera autodidàctica a l’edat de dotze anys En 1982-83 completà la formació a Cremona Itàlia El 1985 obrí taller a Barcelona, dedicat a la restauració i la construcció d’instruments, i també a la reproducció de violins antics, especialment Stradivari i Guarnieri Seleccionat el 1991 per a participar al I Concurs Internacional de la Ville de París, el 1994 es classificà en quart lloc a la VII Triennal A Stradivari de Cremona L’any 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional assolit en el seu camp i a la…
,
Elizabeth Helen Blackburn

Elizabeth Helen Blackburn
© University of California, San Francisco
Biologia
Bioquímica australiana.
Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents als cromosoma…
Inge Lehmann
Geologia
Geofísica danesa.
Estudià a les universitats de Copenhaguen i Cambridge i es doctorà en matemàtiques 1920 i en geodèsia 1928 Centrà les seves recerques en la sismologia, camp en el qual s’inicià el 1925 participant en l’establiment d’una xarxa d’estacions sismològiques a Dinamarca i a Grenlàndia De 1929 a 1953 fou directora del departament de sismologia del Reial Institut de Geodèsia que presidí en 1941-44 El 1936 feu la seva contribució més important amb la publicació d’un article en el qual a partir d’anàlisis sismogràfics proposà que l’estructura del nucli de la Terra consta de dues grans zones…
Ancel Keys
Científic nord-americà.
Desenvolupà la seva tasca en el camp de l’epidemiologia, la fisiologia i la nutrició Es llicencià en ciències econòmiques i polítiques a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on també es doctorà en biologia oceanogràfica El 1938 obtingué el doctorat en fisiologia a Cambridge i esdevingué professor de la Universitat de Minnesota Durant la Segona Guerra Mundial estudià el cos humà durant estats de carències nutricionals, i desenvolupà dietes de subsistència K-ration , àmpliament utilitzades per les tropes nord-americanes Els anys 1950, Keys i els seus collaboradors observaren que…
Manuel Meler i Urchaga
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari del club amb…
,
Toni Casares
Teatre
Director d’escena.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet La sang 1999…
Arnau Vilardebò
Teatre
Actor, autor i productor teatral.
El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica, bèllica 2003…
Louis Dumont
Antropologia
Antropòleg francès.
Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’…
revista
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle teatral compost de diversos números de varietats, cant i ball, sovint amb un mínim argument que serveix d’enllaç entre els diferents quadres i que recull humorísticament al·lusions a temes d’actualitat.
La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats Antany i enguany 1865, de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit 1871 de Josep Coll i Britapaja Ja al segle XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf 1914 i assolí la plenitud amb…
quiròfan
Intervenció quirúrgica en un quiròfan
© Fototeca.cat
Medicina
Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
El desenvolupament històric del quiròfan ha anat lligat a la importància de l’esterilitat i el control microbiològic dels malalts i dels centres hospitalaris Fou a partir de la Segona Guerra Mundial que foren imposats uns criteris en la seva concepció i construcció i, després, en el seu funcionament i la seva dotació, per tal de reduir les infeccions i aconseguir una major neteja Tot plegat ha possibilitat progressivament l’ús de tècniques quirúrgiques més complexes La seva construcció es caracteritza per la utilització de materials no absorbents, sense racons ni escletxes i una distribució…