Resultats de la cerca

El terme del castell de Rajadell apareix citat el 950 castro Agello En canvi, dels senyors del castell no en sabem gran cosa, només que el 1025 apareix un Miró de Rajadell que no sabem si és el senyor eminent o bé un feudatari o un castlà No és fins al 1113 que figuren com a senyors del castell de Rajadell Pere i Ramon Folc, que eren membres de la família Cardona, amb la qual la família Rajadell tingué moltes vinculacions durant els segles següents En aquest mateix temps, al principi del segle XII, apareixen diversos personatges amb vinculacions feudals en el castell El 1123 és…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus…

La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’…

L’antiga capella de donades de Sant Pere del Bosc es troba en el terme de la Roca del Vallès, dins les propietats de la masia Can Santpere, al sud-est del municipi La primera notícia que tenim de Sant Pere del Bosc és del 1306, sembla que en aquells moments ja existia la capella Les donades d’aquell petit monestir eren regides per una priora possiblement dependent de Sant Pere de les Puelles, que podia lliurar hàbit i vel, segons el llibre de visites En aquell establiment només hi podien viure quatre monges i la priora En un document de l’arxiu parroquial de Vilanova del Vallès del 1421 es…

Aquesta església fou la capella del castell de Peralba, que era dependent de la de Santa Magdalena de Peralba, i vinculada al priorat de Santa Maria de Meià El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company i Guilla feren al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els delmes de Peralba També l’església de Sant Sadurní, com la de Santa Magdalena, formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, fundat per Guillem de Meià abans de l’any 1040, si bé, com ja és sabut, la relació de les esglésies que…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Argençola Molt aviat tingué funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat si bé en un edifici diferent del primitiu El castell d’Argençola es documentà al mateix temps que l’església l’any 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l’altar de Sant Llorenç, la basílica del qual era situada en el castell d’Argençola Entre les deixes pietoses n’hi ha una d’un alou a Sant Llorenç i una vinya a Santa Maria d’Argençola El difunt era senyor del castell d’Argençola i de molts altres…

Bé que el lloc de Solivella o Olivella és conegut des del segle XI, hom no té cap menció de la seva església fins a arribar al segle XIII De fet, la primera referència de la parròquia d’Olivella és dels anys 1279-1280, en què consta que el rector d’Olivella contribuí amb 60 sous anuals en la dècima papal recaptada aquells anys L’església parroquial d’Olivella, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual, al centre del poble, és una obra barroco-classicista que reemplaçà l’antiga església romànica situada a la part alta del nucli urbà, de…

Les referències a aquesta església parroquial són força tardanes, bé que el lloc de Vila-rodona és documentat des del 959, quan Domènec va cedir a la catedral de Barcelona i al bisbe Guillem el lloc de Freixà, per tal d’edificar-hi un castell, i Vila-rodona, amb les seves villes i vilars Tot i que la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona segurament deu tenir els seus orígens en aquests primers segles de repoblament, no se’n tenen notícies directes fins al principi del segle XIII L’any 1205 és consignat entre les signatures d’una venda el capellanus Ville Rotunde , anomenat…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual…

Nascut en una família amb tradició musical, aviat inicià els estudis de trompeta De seguida tocà en marching bands , grups de jazz i de funk , i orquestres clàssiques A divuit anys es dirigí a Nova York, on estudià a la Juilliard School El 1980 entrà en The Jazz Messengers d’Art Blakey, i dos anys després edità el primer disc amb el seu nom Posteriorment formà el seu propi grup, que esdevingué un dels més importants dels anys vuitanta Alhora enregistrà concerts de trompeta de J Haydn, JN Hummel i d’altres, que li valgueren un Grammy El 1987 establí un programa de jazz al Lincoln…