Resultats de la cerca
Es mostren 47189 resultats
Àtila
Història
Rei dels huns (434-453).
Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu…
Joan I de Catalunya-Aragó
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96).
Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…
,
Els Caralt. La gran empresa del cànem
Els Marquès de Vilanova i els Caralt de Mataró La introducció de la filatura La família Caralt Si Ferran Puig fou l’introductor a Catalunya de la filatura de lli per mitjans mecànics, en el cas del cànem aquest mèrit correspon a l’empresa Marquès, Caralt i Companyia, en la seva fàbrica de l’Hospitalet de Llobregat, el 1864 Marquès, Caralt i Companyia tenia com a socis principals Pelegrí Marquès i Riba i Delmir de Caralt i Matheu El primer era vilanoví, germà del que serà fundador i primer director de l’empresa cotonera que porta el nom de la família Delmir de Caralt era mataroní Els Caralt…
Pozzuoli
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Nàpols.
Situada al centre del golf homònim, és famosa pel seu port, les seves termes i, sobretot, per les solfatares amb emanacions de 160°C Fundada per exiliats de Samos 529-528 aC amb el nom de Δικαιάρχεια, fou amb Cumes la defensora de l’hellenisme a la Campània Dominada pels samnites segle V aC, esdevingué colònia romana 194 aC, amb el nom de Puteoli El seu port la convertí en centre comercial i cosmopolita, fins al segle II dC, que anà guanyant importància el port d’Òstia Conserva l’antic mercat, l’amfiteatre de Vespasià, el temple d’August i antigues villes romanes la…
Vilallonga
Castell
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí) del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou…
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
Valdivia
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile.
És situada a la confluència dels rius Callecalle i Cruces, al fons de la ria homònima Hi ha indústries metallúrgiques, del calçat, de teixits, de conserves, de la cervesa i adoberies, i té un comerç molt actiu Pel seu port surten els productes provinents de la regió dels llacs És seu episcopal Centre d’ensenyament superior Fundada per Pedro de Valdivia 1552 i arrasada pels araucans, fou repoblada amb el nom de Dulce Nombre de María de Valdivia 1645 Molt activa durant la guerra de la independència de Xile, fou un centre de colonització alemanya 1850 Destruïda per un…
Barcelos
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Braga, a la regió de Minho.
El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels…
Frejús
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
És situada a tocar del massís de l’Esterel, dominant la desembocadura de l’Argens i comunica amb la mar per un estret canal de 2 km de llargada El 1959 la ruptura de la resclosa del pantà de Malpasset inundà i destruí els barris baixos de la ciutat Té fàbriques de ciment, camps de tabac i petites mines de carbó Estació balneària Del seu passat antic Forum Iulii , fundat per Juli Cèsar, i seu episcopal des del segle IV conserva restes molt notables un amfiteatre, un teatre, un aqüeducte i un baptisteri del segle V La catedral i el claustre són dels segles XII-XIII
S’aixeca el confinament a una membre dels CDR
Un jutge aixeca el confinament de la membre dels CDR Tamara Carrasco a la seva ciutat, Viladecans La fiscalia va acusar Carrasco de rebellió, sedició i terrorisme per uns talls de trànsit i l’Audiència de Nacional li va prohibir preventivament sortir de la localitat des del 12 d’abril de 2018 després que el jutge reconegués no tenir proves Fins al 10 de maig de 2019 cap jutjat es va fer càrrec del seu cas, i dues setmanes més tard, el jutge accedeix a la petició del seu advocat, que qualifica la prohibició de “desproporcionada” El germà de Tamara, Adrià Carrasco,…