Resultats de la cerca
Es mostren 68265 resultats
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del…
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
arquet

Arquet
© fototeca.cat
Oficis manuals
Instrument emprat des de temps prehistòrics per a foradar fusta, os o pedra, i també, possiblement, per a fer foc.
L’arquet primitiu, sorgit probablement de l’observació i l’experimentació amb arcs de caça, consistia en un bastidor rígid inicialment un tros de branca d’arbre entre els extrems del qual era tesada una corda L’arquet constituïa l’element de transmissió i de transformació de la força de l’home sobre l’eina pròpiament dita aquesta eina consistia en un pal o una pedra de punta afuada, amb un pom a l’altre extrem Amb una de les mans en el pom, hom pressionava la punta contra la superfície a foradar, mentre que l’altra mà sostenia l’arquet i li donava un moviment rectilini de vaivé…
brotxadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el brotxatge, que es caracteritza per una velocitat de tall reduïda i en la qual l’eina, anomenada brotxa, és dotada, mitjançant un mecanisme de cremallera o per accionament hidràulic, d’un moviment longitudinal.
Segons la posició de l’eina, les brotxadores poden ésser horitzontals o verticals les primeres tenen un camp d’aplicacions més ampli, i les segones tenen un rendiment més elevat i permeten de posar i treure la brotxa automàticament Poden efectuar, tant les verticals com les horitzontals, un brotxat exterior o interior, però les destinades al brotxat exterior han d’anar proveïdes d’un dispositiu que subjecti la peça que hom treballa Solen treballar a tracció, però també poden fer-ho a compressió, en el qual cas solen ésser verticals
fixació
Biologia
Tècnica mitjançant la qual hom aconsegueix l’estabilització d’un teixit o un organisme per tal de conservar-ne l’estructura primitiva, fixar els colorants i impedir-ne la degradació a causa dels microorganismes.
La fixació pot tenir lloc per mitjà de la dessecació, de la calor o dels fixadors
masada
Història
Dret català
als s. XIII-XV, conjunt patrimonial format pel mas o casa de camp amb la seva gleva i, de vegades, amb les terres de bordes i pernades, establerts a un sol pagès de remença.
La casa principal, on residia l' home propi o de remença , tenia el nom de capmàs
pinyó

pinyó revesat
Heràldica
Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles (generalment en nombre de cinc) alternats de metall i color, usualment en tres rengles.
Quan la base del pinyó és a la vora superior hom en diu pinyó revessat Cal indicar el nombre de quadres o rectangles
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…
tacte
Exploració, per palpació amb un o més dits, de l’interior d’una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc., molt útil en la diagnosi de malalties.
El tacte rectal s’efectua introduint un dit per l’anus per palpar possibles anormalitats en la paret del recte o bé el relleu d’alteracions en els òrgans adjacents, com ara la pròstata en l’home El tacte vaginal permet examinar l’interior de la vagina i, a través de les parets, els òrgans propers
afidàvit
Dret
Acte de manifestació de coneixement o de declaració de voluntat formalitzat en un document per tal que en quedi constància, destinat a produir determinats efectes jurídics.
Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit