Resultats de la cerca

Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” “individualistes” enfront de Pi i Margall “socialistes” Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación , que fundà el 1866 Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870 En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics Passà a encapçalar així, amb Baldomer Lostau i…

Polígraf, és un dels més clars exponents de la cultura llatinoamericana Tingué diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, França, l’Argentina, el Brasil, i dirigí o bé orientà gran part d’activitats culturals de Mèxic l’any 1945 obtingué el Premio Nacional de Literatura, i fou, des del 1957, director de l’Academia Mexicana del Libro La seva obra, aplegada sense completar encara pel Fondo de Cultura Económica de México en 19 volums, ofereix tots els gèneres, bé que on reeixí de ple fou en l’assaig Com a assagista, Reyes és un dels més aguts, brillants, profunds i cultes de l’època actual en…

Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les lletres, bé que la seva…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…

Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…

El seu fundador fou Alfons, primer comte de Neiva i Faria 1377-1460, fill natural del rei Joan I, que fou legitimat el 1401 Esdevingué comte de Barcelos, i el 1442, primer duc de Bragança En produir-se la rebellió del 1640 contra els Àustria, el vuitè duc de Bragança, João II 1604-56, pujà al tron amb el nom de Joan IV de Portugal Des d’aleshores el ducat de Bragança fou privatiu dels hereus de la corona, fills de rei o reina En aquella època la casa de Bragança era la família més rica de tota la península Ibèrica, puix que posseïa tot un terç del regne de Portugal A la mort del…

Passà la Guerra Civil a Blanes i el 1940 la seva família s’installà a Sabadell, ciutat on residí la resta de la seva vida Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell 1953-59 i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte feu també alguns treballs de decoració mural El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada  action-painting…

En morir aquest el 1835, fou succeït per Josep Casademunt i Torrents, fins a la supressió de la classe el 1850 Fou substituïda per l’Escola de Mestres d’Obres, dirigida pel mateix Casademunt, fins a la seva mort 1868, i després per Elies Rogent i Amat Suprimida el 1869, la diputació fundà l’Escola Politècnica Provincial, que comprenia una escola d’arquitectura que, en desaparèixer la Politècnica 1871, restà amb el nom d’Escola Provincial d’Arquitectura, la qual, el 1874, passà a la Universitat L’any següent fou reconeguda i s’anomenà Escola Superior d’Arquitectura La nova escola facilità la…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà molt aviat, de sempre fou una parròquia independent Segurament fou fundada pels comtes de Barcelona L’any 962 la comtessa Riquilda en el seu testament la llegà a la seu de Vic, però els comtes de Barcelona la varen retenir fins a l’any 993, en què passà definitivament al domini dels bisbes de Vic, per una permuta que els feu el noble Sendred de Gurb Aquest poc abans l’havia comprada als comtes de Barcelona Els bisbes esdevingueren senyors alodials del terme de Sant Boi i hagueren de sostenir diversos plets amb els…

La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del castell de Sant Jaume, propietat dels…