Resultats de la cerca

La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni del segle…

Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…

Vida Hi ha diverses llacunes en la seva biografia No es coneix ni el lloc ni la data exacta del seu naixement Passà bona part de la seva vida a Cambridge, on es llicencià en música el 1536 Un any després començà a ensenyar al King’s College Allí feu amistat amb Richard Cox, el qual, quan esdevingué ardiaca de la catedral d’Ely 1541, el cridà perquè s’encarregués del magisteri de capella, plaça que Tye ocupà a partir del 1543 Doctorat a la Universitat de Cambridge 1545, el 1548 començà a impartir classes a la d’Oxford El 1558 Cox fou nomenat bisbe d’Ely, i Tye renovà el seu càrrec com a mestre…

Vida Format inicialment al Conservatori de Montpeller, posteriorment estudià contrapunt i fuga amb G Caussade al Conservatori de París 1913 i realitzà estudis de composició amb V d’Indy a la Schola Cantorum 1914-16 Integrant de l’anomenat Grup dels Sis , juntament amb L Durey, A Honegger, D Milhaud, F Poulenc i G Tailleferre, inicià la seva carrera de compositor amb els Tres interludis 1914 per a veu i piano basats en poemes de R Chalupt En la seva obra es poden observar tres fases La primera coincideix plenament amb els ideals estètics del Grup dels Sis pel que fa al rebuig de l’herència…

Vida Les primeres obres conegudes daten d’una publicació parisenca del 1554 on apareixen dues chansons compostes per ell Fou organista de la cort del rei Carles IX de França, a qui servia des del 1560 Participà en les reunions de l’Académie del poeta Jean Antoine de Baïf, un dels impulsors del grup de La Pléiade, nucli dels humanistes francesos Des del 1570 fixà la seva residència a Évreux, on gaudí del títol de príncep de la música de la Societat de Santa Cecília El 1575 fundà el concurs conegut amb el nom de Puy de Musique d’Évreux, destinat a premiar la millor composició polifònica Al…

Vida De formació autodidàctica, exercí com a organista en diverses esglésies i monestirs d’Àustria i Hongria El 1768 s’establí a Viena, on es dedicà a la fabricació d’orgues, segons consta en els seus capítols matrimonials L’any 1772 entrà a la catedral com a segon organista, i el 1793 passà a ocupar el càrrec de mestre de capella, que conservà fins a la mort Fou un professor reconegut -amb deixebles de la categoria de C Czerny i L van Beethoven-, i els seus escrits sobre l’ensenyament de la composició tingueren una gran difusió Com a compositor, fluctuà entre el Barroc i l’estil galant, i es…

Compositor precoç, als setze anys guanyà el New York Philharmonic’s Young Composers Award per l’obra coral O Filii et Filiae Membre cofundador del Grup per a la Música Contemporània, conjunt instrumental creat el 1962, obtingué el màster en música per la Universitat de Columbia 1963, on ensenyà del 1964 al 1971 Posteriorment exercí la docència al New England Conservatory 1968-71 i a les universitats de Princeton 1969-71, Iowa 1970, del Sud de Florida 1971 i Rutgers 1984-86, entre d’altres Debutà com a pianista el 1960 interpretant l’estrena de les pròpies Variations…

Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La seva…