Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon
defecte de massa
Física
Diferència entre la suma de les masses dels nucleons que componen un nucli atòmic i la massa del nucli enter, o entre la massa dels components d’un àtom i la de l’àtom enter.
És sempre positiva, la qual cosa s’explica pel fet que, d’acord amb l’equivalència entre massa i energia, el defecte de massa s’inverteix en forma d’energia d’enllaç entre els components de l’estructura
cupressàcies
Botànica
Família de coníferes que comprèn arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades, petites, esquamiformes, aciculiformes de joves, i de flors unisexuals disposades en estròbils esquamosos, sovint lignificats els corresponents a les flors femenines.
Cupressàcies més destacades Chamaecyparis camecíparis Cupressus sempervirens xiprer , xifrer Juniperus communis ssp communis ginebre , ginebró, ginebrer Juniperus communis ssp nana ginebró Juniperus oxycedrus càdec , ginebre, ginebró Juniperus phoenicea savina , sivina Juniperus sabina savina de muntanya Juniperus thurifera savina turífera Thuja orientalis tuia
contaminació
Diplomàtica i altres branques
Fusió, en les lliçons d’un còdex, de variants de dues o més recensions, de manera que el còdex ja no pertany a cap família concreta de manuscrits ni conté cap tipus determinable de text.
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
polaró
Física
Sistema format per l’acoblament d’un electró i el camp de deformacions que produeix a la xarxa cristal·lina d’un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa.
L’efecte més important d’aquest acoblament és l’augment de la massa efectiva de l’electró en el seu moviment
pentinella
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 6 a 20 cm d’alt, de color gris o falb, de capell al principi campanulat i després aplanat, i de cama llarga, proveïda únicament de volva.
Es fa sobretot en boscs caducifolis És comestible, però és poc apreciat a causa del seu escarransiment
pedaliàcies
Botànica
Família de personades composta per plantes herbàcies, amb pèls secretors de mucílag, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i amb el gineceu bicarpel·lar, i de fruits en càpsula o en aqueni, sovint apendiculats.
Consta d’unes 50 espècies, pròpies de les regions càlides del Vell Món, entre les quals té importància com a planta oleaginosa el sèsam Sesamum indicum