Resultats de la cerca

Quan era encara una criatura, es traslladà a Anglaterra, on fou deixeble de Lev Schorr i de Myra Hess Debutà com a pianista el 1961 a Londres i llavors començà una important carrera com a concertista, i també com a director, amb actuacions als festivals d’Edimburg, Salzburg, Harrogate i Sant Sebastià A Anglaterra ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Birmingham, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de Cambra d’Europa També ha estat al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1990 al Hollywood Bowl i cada estiu actua al Festival d’Aspen Colorado com a director i pianista de…

Fill d’emigrants de Hong Kong Graduat 1991 i màster 1992 per la Universitat de Flinders, el 1996 es doctorà per la Universitat de Princeton Professor de la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA des del 1996, els seus camps de recerca inclouen, entre d’altres, l’anàlisi harmònica, les equacions diferencials parcials, la combinatòria algèbrica, la combinatòria aritmètica, la combinatòria geomètrica, la teoria de probabilitats, la compressió de dades i la teoria dels nombres En aquest camp, el 2004 enuncià, conjuntament amb el matemàtic britànic Ben J Green, el  teorema de Green-Tao ,…

Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la…

Estudià literatura creativa a la Universitat d’Iowa, i a mitjan anys seixanta, fou coeditor de la revista O To 9 , 1967-70, una publicació molt identificada amb l'ambient artístic de la Nova York dels anys seixanta Fou lector de teoria de l’art a la School of Visual Arts de Nova York 1968-71 i en altres centres docents de la ciutat, activitat que compaginà amb performances  al carrer, el caràcter provocatiu de les quals aconseguí amb un aspecte marginal i un comportament propi dels alienats mentals Conreà també la poesia, el vídeo i la fotografia Amb la seva segona muller, Maria Acconci, el…

Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1967, llavors anomenat Tiro Nacional de Barcelona Guanyà tres Campionats d’Espanya júnior 1974, 1975, 1976 En categoria sènior guanyà trenta Campionats d’Espanya i catorze Copes del Rei Participà en la prova de tir de precisió de cinc Jocs Olímpics Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Aconseguí un diploma olímpic en acabar quart en la prova de carrabina matx dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Participà en cinc Jocs del Mediterrani, set Campionats del Món, setze Campionats d’Europa i més de seixanta Copes del Món Es…

Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938

Germana de John Barrymore i de Lionel Barrymore , representà papers característics d’una gran complexitat dramàtica Obtingué un gran èxit amb Rasputin and the Empress 1933 i amb None but the Lonely Heart Oscar del 1944