Resultats de la cerca
Es mostren 4736 resultats
Seveso
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, situada a la dreta del torrent homònim.
Fabricació de mobles i indústries químiques Una fuita de gas tòxic tetraclorodibenzo-p-dioxina, el 10 de juliol de 1976, obligà a l’evacuació de l’àrea unes 700 persones i a la destrucció amb foc dels animals domèstics i de tota la vegetació
ritme
Geologia
Recurrència o repetició, a intervals més o menys freqüents i irregulars, d’un conjunt o seqüència d’estrats, dins la successió estratigràfica.
És sinònim de cicle i de ciclotema L’origen dels ritmes pot ésser degut a una repetició periòdica de moviments de subsidència de l’àrea de sedimentació, d’alçament o de plegament de les àrees fonts de sediments, o a l’alternança estacional climàtica
tensió superficial
Física
Manifestació de les forces de cohesió moleculars d’una substància líquida o en dissolució, en la superfície de separació amb un altre medi, que tendeix a conferir-li la forma de mínima energia potencial.
Pot ésser determinada experimentalment mitjançant la mesura del treball necessari per a augmentar la superfície líquida en una unitat d’àrea Per això s’expressa en J/m 2 , si bé, de vegades, hom simplifica l’equació de dimensions reduint-la a N/m
arvense
Botànica
Dit de la planta no conreada que es fa a les terres de conreu (males herbes).
Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites
desmosoma
Biologia
Punt de contacte entre les membranes de dues cèl·lules adjacents, consistent en un engruiximent que fa entre 10 i 25 nm, i que conté elements connectius.
De dins de cadascuna de les cèllules convergeixen a l’àrea de contacte molts microfilaments, que acaben en una capa amorfa sobre les membranes Aquests microfilaments poden dirigir o regular el pas de substàncies a través dels desmosomes en circumstàncies de gran activitat metabòlica
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
Consideracions sobre la fauna de quiròpters
Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres els megaquiròpters i els microquiròpters Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paralleles són parafilètics la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus Pteropoidea considerats…
Mato Grosso
Divisió administrativa
Regió del centre-oest del Brasil.
És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat nord és…
Rat-penat de peus grans
Els trets característics del rat-penat de peus grans Myotis capaccinii són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova Miniopterus schreibersi , entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern Jordi Corbera Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a la tíbia Del seu gènere,…
Arad
Ciutat
Capital del judeţ d’Arad al Banat, Romania, situada vora el Mureş.
Centre agrícola vinya, cereals, patates, industrial tèxtils, alimentàries, químiques, metallúrgiques, mecàniques i comercial, d’una àrea on s’ajunten la continuació de les planes hongareses amb els altiplans de Transsilvània La ciutat és romanesa des del 1920 abans havia estat possessió de turcs, austríacs i hongaresos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina