Resultats de la cerca

Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un…

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb…

Situació Silueta del castell que va dominar gran part de la comarca i fou el centre de les possessions del vescomtat de Cabrera TAVISA Aquest castell és situat al cim d’un turó, als contraforts meridionals del Montseny S’hi albira la conca de la Tordera, per on passava la via de tradició romana que unia Barcelona amb Girona, i la vall d’Arbúcies, zona de nexe entre la Selva i la Plana de Vic Mapa 365M781 Situació 31TDG619259 De la carretera que uneix Breda i Arbúcies surt la carretera que va a Fogueres del Pla A uns 2 km neix, a mà dreta, una pista en força mal estat que porta o…

Situació Vista aèria del turó de Montmagastre, al cim del qual s’alçava el castell homònim, amb l’església de Sant Miquel situada en un replà del vessant sud ECSA - M Catalán Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis, era situat al cim del turó de Montmagastre 863 m, per damunt de l’església de Sant Miquel de Montmagastre i del poble que hi havia prop seu Des del cim es domina tot un ampli sector de la vall del Segre L’emplaçament permetia de mantenir una relació visual amb moltes altres fortificacions d’aquest sector de la frontera Mapa 33-13328 Situació 31TCG451491 Per a anar-hi…

Situació Torre i fragments de muralla, que tot i algunes reformes posteriors són els elements més antics d’aquest castell ECSA-J Bolòs La localitat de Castellnou d’Oluja i les restes del seu castell es troben a la riba esquerra del Sió, prop dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG585184 Per a arribar a Castellnou d’Oluja des de Cervera cal seguir la carretera L-311, que mena a Guissona Superats 4 km, hi ha una cruïlla on caldrà prendre el camí de la dreta Després d’1 km s’arriba al poble de Castellnou d’Oluja JRG-DRR-JIR-JMT Història La vila de Castellnou s’…

Situació Façana de migjorn de la capella, a escala 1200, segons el projecte de restauració modificat pels constructors i redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat JA Adell-P de Manuel-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya L’església de Sant Martí Xic, el topònim de la qual hom fa derivar de la seva condició d’església romànica més petita que existeix, cosa totalment falsa possiblement es tracta d’una contraposició a la veïna de Sant Martí de Sobremunt, es troba situada a tocar el recinte del castell de Voltregà, als seus peus Antigament un…

Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…

Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars 1462 lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona Alliberat, fou batut a Llagostera El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida Tanmateix, el 1471 es deslligà de l’…

Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta de Mallorca…

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…