Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

El cognom prové de Pietro di Leoni segle XI, el qual prestà ajut financer al papa durant la lluita de les Investidures El seu fill Leone ajudà Ildebrando di Soana a esdevenir papa Gregori VII El net de Leone, Pietro, fou elegit antipapa Anaclet II, 1130-38 Els germans d’aquest participaren en el motí popular contra el papa Luci II 1143 La família restà influent almenys fins al segle XV Cap al segle XIV s’hi originaren les branques de Città di Castello i Matelica

Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts

L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet

Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses

El Consell Valencià de Cultura aprova, amb els vots del PP i del PSPV-PSOE, el dictamen sobre la llengua valenciana, un document que reconeix de manera indirecta la unitat de la llengua valenciana amb el català i accepta com a referent normatiu les Normes de Castelló del 1932 L’acord no és refrendat per Unió Valenciana, que defensa el secessionisme lingüístic, mentre Esquerra Unida s’absté per considerar el document ambigu Per tirar endavant l’acord, les Corts valencianes designaran un organisme de 21 membres amb capacitat normativa sobre la llengua

El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat

Començà a l’equip de la seva població, i passà al futbol de base del RCD Espanyol Ocupava la demarcació de davanter centre i després de ser cedit a l’Hospitalet jugà quatre temporades en el primer equip blanc-i-blau 1991-95 Disputà 96 partits de Lliga, incloent-hi una temporada a segona divisió 1993-94, i marcà 20 gols Després jugà al Mèrida, el Lleida, el Castelló, el Gramenet i el Terrassa, amb el qual es retirà després de la temporada 2001-02 Formà part de la selecció catalana en una ocasió

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC, entrà a la junta directiva l’any 1905 Presidí la Secció d’Esports de Muntanya a la segona dècada del segle XX, i durant el seu mandat impulsà les activitats que donaren origen als esports d’hivern a Catalunya i que culminaren amb la Gran Setmana de Ribes al febrer del 1912 amb les primeres proves internacionals Formà part dels primers esquiadors del CEC amb Josep Amat, Lluís Balcells, Jeroni Castelló, Santiago Creus, el comte de Llar, Enric Pízzala, Albert Santamaría i els germans Manuel i Ramon Tey