Resultats de la cerca

Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València

Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya-Aragó, cosa que féu que Joan I l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera 1878, fou un dels principals personatges del partit conservador al País Valencià i fou diputat a les corts espanyoles en tres legislatures 1879, 1884 i 1886 Fou un dels promotors de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual ocupà el càrrec de secretari, i de La Revista de Valencia  1880-83 Emprengué la preparació i la publicació d’una Bibliografía histórica española 1883

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia

Entrenador estatal de nivell III, al final de la dècada de 1990 i principi del 2000 dirigí una temporada la selecció catalana femenina sub-16 i tres temporades la selecció catalana femenina absoluta Posteriorment, entrenà la UDFS Las Palmeras 2002-02 i el FSF Castelldefels 2003-04, el FS Sant Sadurní i l’AEFS Masnou Interdinàmic, entre d’altres El 2012 era responsable del sènior masculí del CE Maristes Sants – Les Corts

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…

Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…

El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents anteriors d’…