Resultats de la cerca

Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…

Deixà sis comèdies, que oscillen entre el realisme i la pretensió classicitzant i en les quals emprà dialectes diferents, sovint còmicament barrejats La spagnola 1549, Saltuzza 1551, etc Escriví també poesia, en dialecte venecià Egloghe pastorili 1553, Bizarre, feconde et ingegnose rime piscatorie 1556

El 1934 féu el seu debut teatral amb la companyia Old Vic i fou considerat un dels millors intèrprets de Shakespeare De la seva carrera cinematogràfica, entre d’altres, es destaquen els següents films The Lady Vanishes 1938, Confidential Report 1954, M Arkadin 1955, The Loneliness of the Distance Runner 1962 i The Go-Between 1971

Treballà, entre d’altres, per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander, però fou valorat internacionalment gràcies a les nombroses interpretacions per a Ingmar Bergman Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955, Smulstronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Sasom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1961, Persona 1965, Fanny and Alexander 1982, etc

Fou un dels primers a aprofitar les noves tècniques publicitàries per al llançament i mitificació dels actors Obtingué grans èxits amb melodrames romàntics, escrits sovint en collaboració The Heart of Maryland 1895, Madame Butterfly 1900, de Puccini, The Return of Peter Grimm 1911, etc

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…

Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà

Entre les seves interpretacions cal fer notar Molodaja Gvardija ‘La jove guàrdia’, 1948, Taras Ševčenko 1951, Otello 1956 i Era notte a Roma 1961 Com a realitzador començà amb el notable Sud’ba čeloveka ‘Destí d’un home’, 1959, i es consagrà amb la trilogia tolstoiana de Vojna i mir ‘Guerra i pau’ Austerlitz 1963, Nataixa 1964 i Borodino 1965 Es tracta d’una obra colossalista no mancada d’intimitat

El 1935 debutà com a cantant de cabaret i quatre anys després inicià una brillant carrera teatral Del 1941 al 1975 interpretà en el cinema papers ben diversos Alguns films en què ha sobresortit són Les diabòliques 1954, de HGClouzot, La tête contre les murs 1959 de GFranju i L’armée des ombres 1969 de JPMelville, entre altres