Resultats de la cerca

Pioner de l’escafandrisme, s’inicià en les activitats subaquàtiques el 1949, com a soci de l’APS, practicant la pesca submarina El 1952 feu la seva primera immersió, i des de llavors esdevingué una de les primeres figures en aquest esport Fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS El 1956 feu el rècord estatal d’immersió de 86 m Fou nomenat director de l’Escola Nacional d’Activitats Subaquàtiques 1972 i dissenyà un pla d’ensenyament que adoptà la FEDAS El 1968 participà en el II Campionat Europeu d’Orientació i Natació amb aletes, i fou el…

Fundat el 1998, nasqué amb la denominació Agrupació Esportiva Mossos El 2002 adoptà el nom actual Agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos dels Mossos d’Esquadra de Catalunya Té seccions d’activitats subaquàtiques, atletisme, bàsquet, ciclisme, futbol, futbol sala, golf, hípica, motociclisme, natació, pàdel, tennis, tir, tir amb arc, triatló i voleibol, tot i que també ha competit en altres esports Participa en els Jocs Mundials de Policies i Bombers, així com en el Campionat d’Espanya de Policies i Bombers en esports com l’atletisme, la natació i…

Fundat el 2005, després d’una successió de fusions de diferents clubs del barri L’any 1919 es creà el Futbol Club Artiguense i es federà el 1922 Durant els anys vint participà de manera destacada en la tercera categoria del Campionat de Catalunya El 1926 es fusionà amb el CS Llevant-Catalunya i adoptà el nom de Llevant FC Artiguense La temporada 1928-29 disputà la promoció d’ascens a la segona categoria i el 1933 fou absorbit pel Futbol Club Badalona Després de la Guerra Civil reaparegué amb la denominació d’Artiguense Unió Deportiva Entre el 1955 i el 1963 jugà a la tercera…

Aquests s’agruparen des del començament per raons d’afinitat i no en funció de criteris geogràfics, de relació en el treball, etc Es reuniren sovint entorn de la publicació d’un periòdic, expressió pública de llur existència així el grup d’"El Productor”, 1887-93 o també el de “La Revista Blanca”, etc, però també hi hagué grups marcadament clandestins, especialment a partir del període del pistolerisme el més dinàmic i conegut fou el compost per Durruti, Ascaso, Jover, García Oliver, etc, que adoptà successivament les denominacions de Los Solidarios i Nosotros Altres grups…

Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…

Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del País Valencià,…

Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana llur origen històric és complex N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim 1527, els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes mennonita Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament doctrinal comunitat de béns, prediccions…

Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud,…

Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de…

Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou president de la Royal Academy…