Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
Nick Clegg

Nick Clegg
© Parlament Europeu
Política
Nom amb el qual és conegut el polític anglès Nicholas William Peter Clegg.
Graduat en antropologia per la Universitat de Cambridge 1989, posteriorment estudià filosofia política a la Universitat de Minnesota, EUA 1989-90 i el 1992 es graduà en afers europeus al Collège d’Europe de Bruges Posteriorment exercí com a consultor i periodista econòmic, i el 1993 guanyà un premi del Financial Times per un article sobre la reforma econòmica als antics estats socialistes d’Europa En el període 1994-99 fou alt funcionari de la Comissió Europea per a les relacions comercials i d’assistència econòmica amb Rússia, la Xina i els estats de l’Àsia Central Entre el 1999…
Léon Victor Auguste Bourgeois
Política
Polític francès.
Es llicencià en dret a la Universitat de París Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París 1887 L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet 1888, ministre d’interior 1890, ministre d’educació 1890-92, 1898,…
Paul Marcinkus
Cristianisme
Eclesiàstic nord-americà, de nom d’origen Paulius.
Fill d’un immigrant lituà, el 1947 fou ordenat de sacerdot catòlic per la diòcesi de Chicago Després d’estudiar Dret Canònic a Roma 1950-53, fou nunci a Bolívia i al Canadà 1955-59 i, de retorn al Vaticà, secretari d’Afers Estrangers Estret collaborador del papa Pau VI investit el 1963 i a qui va salvar personalment d’un intent d’assassinat el 1971, el 1969 aquest el nomenà arquebisbe d’Orta i secretari de la cúria romana i, el 1971, director de l’Institut per a les Obres de Religió IOR, la principal institució financera del Vaticà El 1982, un any després que Joan Pau II el…
Brian Cowen
Política
Polític irlandès.
Fill d’un diputat del Fianna Fáil , ingressà de molt jove a aquest partit Graduat en dret al Dublin University College, a la mort del seu pare el substituí en el parlament 1984 Successivament reelegit, des del 1992 ha ocupat carteres ministerials treball 1992-93, transports, energia i comunicacions 1993-94, sanitat 1997-2000, afers estrangers 2000-2004, i finances des del 2004 El maig del 2008 substituí el dimitit Bertie Ahern com a primer ministre d’Irlanda En aquest càrrec, hagué de fer front a l’enorme dèficit en què l’estat es veié compromés a causa de les repercussions de la crisi…
Marjorie Mowlan
Política
Política britànica.
Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou…
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei…
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Història
Militar
Polític i militar francès, anomenat el gran Carnot
.
Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de…
Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo
©
Política
Polític castellà, nebot de José Calvo Sotelo.
Enginyer de camins, participà en els plans de desenvolupament franquistesEn 1967-68 fou president de RENFE i Fou membre de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas i procurador en corts 1971-75 Posteriorment detingué altres càrrecs institucionals Mort el general Franco, esdevingué ministre de comerç 1975-76 i d’obres públiques 1976-77, organitzà la Unión de Centro Democrático i ocupà encara la cartera de relacions amb la CEE 1978-80 i la vicepresidència per a afers econòmics 1980-81 abans de substituir A Suárez com a president del govern febrer del 1981 - desembre del 1982 Durant la…
Eufèmia de Sicília
Història
Regent de Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar sempre en…
Archives Nationales
Dipòsit general, radicat a París, de la documentació procedent dels organismes de l’Estat francès, creat durant la Revolució per l’Assemblea (1789) i ampliat després (1790) a la categoria d’arxiu nacional.
El 1808 la installació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències convenció i assemblea de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina