Resultats de la cerca

Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells són també…

Eren construccions fetes amb maons units amb opus caementicium A la planta baixa s’installaven tendes tabernae , tallers pergulae o cases unifamiliars domus , mentre que els pisos superiors es dividien en apartaments de poques estances i mobiliari mínim, totalment mancats de conduccions de calefacció, aigua corrent o sistema de clavegueram Cadascun d’aquests pisos cenaculum acostumava a ser de lloguer i era habitat pels ciutadans més pobres que no podien permetre's viure en una domus En el seu aspecte exterior, totes les ínsules s’assemblaven entre elles i mostraven unes façanes…

Al costat nord-est de la capella de la Mare de Déu del Coll de l’Alba hi ha adossada una torre de planta lleugerament rectangular Aquesta construcció, ben emblanquinada com la resta de l’edifici, fa 6,4 m de llarg per 5,2 m d’ample a l’interior Actualment l’alçada total és de 8 m, si bé segurament en algun moment va ser més alta A la façana est, a 4 m, hi ha la porta original, acabada amb un arc de mig punt A la façana nord hi ha a peu pla una espitllera i, al pis principal, 4 espitlleres més Els angles visibles són fets amb carreus, mentre que la resta de la paret és de…

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…

La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 millímetres de diàmetre, impulsada per una raqueta de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim, abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que a la frontal…

Situació Construcció militar de base quadrada situada al vessant meridional del turó de Sant Pere ECSA - J Bolòs Construcció possiblement defensiva, construïda sobre unes roques i situada prop de Ponts, al vessant meridional del turó de Sant Pere, a Valldans Mapa 34-13329 Situació 31TCG504418 Des de la plaça d’Artigues, de Ponts, surt una pista que va cap a Valldans, tot seguint una torrentera En arribar a la granja d’en Petges cal deixar l’automòbil Les restes d’aquesta possible fortificació són al cim d’unes roques, a la dreta de la carretera, a uns 100 m de la pista alternativa que mena a…

Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o…

Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és un arbre de 30…

Branca de caqui Diospyros kaki que duu un fruit baia gairebé madur, amb el calze persistent Observeu també les fulles rogenques, de base cuneada, poc abans de desprendre’s Josep M Vives Formen part d’aquesta família dos gèneres i més de 400 espècies, principalment arbòries, esteses sobretot pels països tropicals i subtropical Són presents també a les regions temperades de l’hemisferi boreal, excepte Europa, on no hi ha cap espècie autòctona El banús o eben és una fusta de color fosc, molt dura i inatacable pels insectes, produïda per diverses espècies de Diospyros S’utilitza per a fabricar…

Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en direcció…