Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
prunèl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 15 a 17 cm, que tenen les ales arrodonides, amb 10 rèmiges principals, i el bec recte i prim amb l’extrem lleugerament ganxut.
Comprèn 12 espècies, que pertanyen al gènere Prunella i habiten a Euràsia
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
pinsà trompeter
Pinsà trompeter
Frank Vassen (cc-by-3.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, que és de color bru grisenc, amb el carpó, les ales, la cara i les parts inferiors tenyits de rosaci.
La femella, i elmascle a l’hivern, són de colors més suaus Habita al nord d’Àfrica i és accidental al sud d’Europa
mosca comuna
Mosca comuna
Joe (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Mosca, de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llargada, de cap negrós, de cos gris amb bandes negres per sobre i groguenc per sota i d’ales transparents de tons grisos.
Habita als hàbitats humans de gairebé tots els països temperats D’una gran prolificitat, presenta de 7 a 10 generacions anuals, que se succeeixen de primavera a tardor En total cada femella pon prop d’un miler d’ous en els seus dos o tres mesos de vida A causa de la seva desagradable presència i del fet d’ésser vectora de nombroses malalties infeccioses, com la pesta, el còlera, etc, és combatuda amb diversos insecticides, com DDT, lindane, etc, i amb mesures d’higiene individual i collectiva
tallareta
Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
coleofòrids
Entomologia
Família de microlepidòpters nocturns (lepidòpters), d’ales estretes i amb pèls llargs; llur posició de repòs és característica, ja que col·loquen juntes les antenes i les disposen com si fossin una prolongació del cos.
papallonic del blat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels tineids, que té com a màxim 15 mm d’envergadura i presenta les ales anteriors de color marró i les posteriors grisoses i lluents.
Els adults, de costums crepusculars, es troben als graners de cereals, sobretot els mesos de juny i juliol, i les erugues cuc del blat infesten els grans dels quals es nodreixen i poden arribar fins i tot a destruir una bona collita
capferrat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tiges amb ales espinoses, fulles enteres o sinuades, espinoses al marge, i capítols d’un rosa purpuri, comuna en les jonqueres i altres llocs humits.
zigòpters
Entomologia
Subordre d’insectes odonats integrat per individus que tenen el cos delicat (abdomen prim i llarg), els ulls que sobresurten lateralment i les ales amples i membranoses (les anteriors i les posteriors són semblants).
Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses
tetigònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels ortòpters amb antenes filiformes, aparell estridulós en el primer parell d’ales, òrgans timpànics a les tíbies anteriors, oviscapte llarg, ulls composts hemisfèrics i dos cecs gàstrics.
És una família molt nombrosa, a la qual pertanyen força espècies, la més comuna de les quals als Països Catalans és la llagosta verda