Resultats de la cerca
Es mostren 2350 resultats
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Ramon Berenguer de Fluvià
Història
Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià
.
Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara
Pieter Stuyvesant
Història
Colonitzador holandès.
Funcionari calvinista de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals 1632, fou enviat 1647 a Nova Amsterdam per a reorganitzar-hi l’administració S'enfrontà als colons i afavorí els interessos de la Companyia, però el 1653 establí un govern municipal autònom Perseguí els traficants d’armes i de licors i els luterans, i combaté els suecs de Delaware Atacat per l’almirall anglès Richard Nicolls 1664 en nom del rei Carles II d’Anglaterra, els colons li refusaren ajut i s’hagué de rendir, després de signar un acord que garantia els drets dels colons holandesos
Josep Pons
Història
Guerriller carlí.
Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854
Tarba
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital de la regió de Bigorra i del departament d’Alts Pirineus, França.
Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del segle V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral segles XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del segle XIII Romanen només algunes ruïnes del castell…
caça

Caçador de perdius, acompanyat per gossos de caça (Composicio de Jaume Pahissa)
© Fototeca.cat
Caça
Acció de caçar.
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…
wushu

Practicant de wushu
DREAMSTIME / JOSÉ GIL
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa originària de la Xina.
Es compon de dues especialitats, taolu rutines i sanda combat Les rutines són patrons d’exercicis i maniobres gimnàstiques basades en les arts marcials xineses que permeten jutjar l’habilitat dels competidors Comprenen moviments bàsics puntades de peu, cops de puny, salts, girs, posicions, equilibris relacionats amb els estils tradicionals de lluita que poden ser modificats per a demostrar una major habilitat nandu Es divideixen en rutines amb armes pal gunshu , llança qiangshu , espasa jian-shu , sabre daoshu o sense armes També hi ha rutines d’exhibició de mà buida, individuals o en…
Federació Catalana de Tir Olímpic
Esports de tir
Organisme rector del tir olímpic a Catalunya.
Té la seu a Barcelona i fou fundada l’any 1983, amb Jorge Batalla Escoda com a primer president El seu precedent fou el Tiro Nacional de Barcelona, fundat el 1905 com a delegació del Tiro Nacional de España El 1968 es fusionà amb la Federació Catalana de Tir al Plat, creada l’any 1939, fet que originà la Federació Provincial de Barcelona del Tir Olímpic Espanyol L’any 1983 s’aprovà la nova normativa del tir olímpic, motiu pel qual l’antic Tiro Nacional de Barcelona, que fins llavors havia exercit les funcions de federació, es convertí en club i adoptà el nom de Tir Esportiu de Barcelona Al…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
Lluís Duch i Álvarez
Filosofia
Religió
Antropòleg de la religió i teòleg.
Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina