Resultats de la cerca

Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…

Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…

Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…

L’aparell digestiu es compon d’un conjunt d’òrgans molt diversos, als quals corresponen funcions adequades a la intervenció en el complex procés de l’alimentació Cal tenir en compte que la finalitat d’aquest procés consisteix en l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme necessita per a formar i mantenir els teixits que el componen, com també per a l’obtensió de l’energia necessària per garantir les funcions vitals Esquemàticament, l’aparell digestiu es compon d’un tub llarg que travessa l’interior de l’organisme, des de la cara fins a l’anus, format per diversos segments o…

Amb el terme càncer hom engloba una sèrie de malalties amb una característica comuna que consisteix en el desenvolupament anòmal i incontrolat de cèllules aberrants que envaeixen i provoquen trastorns en els teixits normals circumdants, es propaguen a regions corporals més o menys distants i arriben a causar complicacions mortals Si bé l’origen íntim del càncer encara no és conegut amb precisió, hom sap que l’aparició d’una malaltia cancerosa depèn de l’efecte conjunt de diversos factors en aquest sentit, ha estat comprovat experimentalment que algunes substàncies tòxiques poden produir la…

Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen…

La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…

Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori…

Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època faraònica, hom…

La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i…