Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
aiguardent
Begudes destil·lades
Beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.
D’entre aquestes matèries cal esmentar la canya de sucre rom, les cireres Kirsch, les prunes sliwowitz, les peres williams i perry , malta i ordi whisky, pomes calvados, vi brandi i conyac, brisa grappa, oruxo, marc de xampany, etc, arròs àrac i atzavara tequila Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destillat corresponent a la font fermentable de què disposa La destillació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destillat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’ La selecció de la primera matèria i el procés…
Santa Maria de Vallformosa (Vilobí del Penedès)
Art romànic
L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…
El que cal saber de l’abscés perifaringi
Patologia humana
L’abscés perifaringi constitueix una acumulació de pus en una cavitat que forma una prominència a la faringe i origina dolor i una deglució dificultosa Cal consultar el metge de seguida que sigui possible al cap d’una setmana d’haver-se iniciat una amigdalitis, quan ja semblava guarida, si sobtadament es presenten altra vegada febre i mal de coll, perquè s’hi podria haver format un abscés perifaringi L’abscés perifaringi sol originar una inflamació dels ganglis limfàtics de la zona, que poden arribar a formar una prominència visible per sota de l’angle de la mandíbula Per bé que l’abscés…
Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb obres com el…
,
xiulet

Xiulet de bisell
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom genèric donat a l’objecte sonor que, a imitació del xiulet humà, pretén l’entreteniment o la comunicació de senyals (esports, serveis d’ordre, etc.).
La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i el xiulet de…
Péter Bacsó
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i guionista hongarès.
El 1950 es graduà a la Universitat de Budapest en teatre i cinema Guionista durant els anys cinquanta, el 1964 obtingué èxit com a realitzador amb Nyáron egyszerü ‘A l’estiu és senzill’ Creador fecund, produí gairebé tota la seva obra, majoritàriament sàtires, en règims autoritaris, dels quals evità la censura a través de la metàfora, l’elipsi, les ambigüitats calculades i els sobreentesos, tot i que alguns dels seus films, com ara A tanú ‘El testimoni’, rodat el 1968, no fou estrenat fins deu anys més tard Arran del seu suport a la revolta antisoviètica, de 1956 a 1960 hom li prohibí rodar…
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
Els quetògnats
Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…
Els cinorincs
Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…
velocitat inicial
Militar
Velocitat que té el projectil en sortir de la boca de l’arma de foc, expressada en metres per segon.
És indicada generalment com a v 0
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina