Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
El PP nomena Rita Barberà al Senat
El Partit Popular nomena l’exalcaldessa de València Rita Barberà suplent en la Diputació Permanent del Senat, l’únic òrgan que manté l’aforament dels seus membres i que la protegeix de ser processada en cas de dissolució de les Corts Tot i això, Rita Barberà, que se l’està investigant pel "cas Taula" i el "cas Imelsa", anuncia que no prendrà possessió del càrrec fins que no s’aclareixin els fets investigats
Manifestació del Vint-i-cinc d’Abril a València
Fins a 30000 persones, segons l’entitat organitzadora Acció Cultural del País Valencià ACPV, prenen part en la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril, també anomenat Dia de les Corts Valencianes, i que commemora la derrota d’Almansa 1707 El lema de la manifestació és "Ja n’hi ha prou Per un finançament just" i reivindica un increment del finançament i de les inversions per al País Valencià al pressupost de l’Estat espanyol
Designat el director de l’Agència Antifrau del País Valencià
Les Corts Valencianes elegeixen l’advocat Joan Llinares nou cap de l’Agència Antifrau valenciana Llinares obté el suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans amb 66 vots, set més dels necessaris per a aconseguir les tres cinquenes parts de la cambra per a aquest nomenament El PP havia avançat dies abans que no donaria suport a cap dels candidats No hi ha cap vot negatiu 24 són en blanc i 5 són nuls
Diputats valencians de Ciutadans abandonen el partit
Quatre dels tretze diputats de Ciutadans a les Corts Valencianes es donen de baixa del partit i passen a formar part del grup mixt El detonant de la decisió és la substitució del portaveu a la cambra, Alexis Marí, pel suport que el grup va donar a una moció unànime en contra dels pressupostos generals de l’Estat PGE el 5 d’abril en protesta per la manca d’inversió al País Valencià
pau de Zanjón
Història
Tractat signat el 10 de febrer de 1878 a Zanjón (Camagüey, Cuba) entre els insurrectes cubans i el capità general de Cuba, Martínez de Campos.
La pau, que cloïa deu anys de guerra, atorgava als nacionalistes un indult, una certa autonomia administrativa i la possibilitat d’enviar diputats a les corts El capitost nacionalista Antonio Maceo rebutjà la pau, i la lluita continuà fins el 1880 però, malgrat això, la treva fou efectiva fins el 1895, que començà la guerra d’independència La pau de Zanjón significà també l’inici de les grans inversions nord-americanes a l’illa
Rafael Prieto i Caules
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Narváez Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869 Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872 Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899
Antoni Pou i Reus
Història
Política
Polític liberal.
Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any
Nicola Porpora
Música
Compositor italià.
Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736 i a Viena, on fou mestre de FJHaydn Conreà principalment l’òpera seriosa Berenice , 1710 Eumene , 1721 Arianna in Nasso , 1733 de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana
Evaristo Pérez de Castro
Història
Política
Diplomàtic i polític castellà.
Agregat a la legació de Lisboa 1800-07, anà a Baiona a entrevistar-se amb Ferran VII, com a enviat de la Junta de govern El 1809 fugí de Madrid i anà a Sevilla Diputat a les corts de Cadis 1814 i ministre d’estat 1820-21, més tard fou ambaixador a Lisboa 1834-38 Cap del govern 1838-40, en caure aquest s’exilià fins que acabà la regència d’Espartero
Ignasi Girona i Vilanova

Ignasi Girona i Vilanova
© Fototeca.cat
Enginyer.
Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina