Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
textura
Mineralogia i petrografia
Aspecte microscòpic i de vegades macroscòpic que hom pot observar a la superfície llisa d’una roca homogènia o d’un agregat mineral, i que és degut al grau de cristal·lització, a la mida dels cristalls i a la fàbrica o forma i enllaç mutu dels cristalls i altres constituents.
Cal no confondre la textura amb l’estructura
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
jacint de Compostel·la
jacint de Compostel·la
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat cristal·litzada del quars, d’un color vermell opac, que es presenta normalment en cristalls petits, molt ben conformats, aïllats o bé en grups.
N'hi ha sobretot a les argiles, les margues i els guixos del Keuper
vacúol
Mineralogia i petrografia
Nom genèric emprat per a designar les cavitats que apareixen en els cristalls formant inclusions, sense cap orientació preferent i parcialment plenes de líquid.
cistidi
Micologia
Hifa estèril, hialina, unicel·lular, claviforme o fusiforme, a vegades amb cristalls d’oxalat càlcic, que es troba a l’himeni de molts fongs agaricals.
Francesc Aragó
Francesc d’Aragó
© Fototeca.cat
Científic.
Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una…
bromopicrina
Química
Cristalls prismàtics solubles en dissolvents orgànics i en aigua, obtinguts per reacció de l’àcid pícric sobre una solució de brom i òxid de calci.
Ateses les seves propietats sufocants, és emprada en forma d’aerosol per a dispersar manifestacions
aldehid veràtric
Química
Aldehid aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en alcohol i èter i poc solubles en aigua, que es fonen a 44°C.
Hom l’obté per metilació de la vanillina, i és emprat com a intermedi en la síntesi de productes naturals i de diversos fàrmacs
cianur de sodi
Química
Cristalls incolors deliqüescents, elevadament tòxics, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions bàsiques) i poc solubles en alcohol, que es fonen a 563°C.
Hom l’obté per escalfament de l’amidur de sodi NaNH 2 amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica Na 2 CN 2 així formada Troba aplicació en metallúrgia cianuració, en la preparació del cianur d’hidrogen i com a intermedi de síntesi