Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on es diplomà l’any 1926, i a la universitat d’aquesta mateixa ciutat cursà musicologia, disciplina en què es doctorà el 1929 Fou organista titular de diverses esglésies de la capital danesa Parallelament desenvolupà una tasca pegagògica molt significativa a la Universitat de Copenhaguen, on fou professor de teoria musical 1935-45 i d’orgue i clavicèmbal 1949-74 Fou convidat a impartir cursos a les universitats nord-americanes de Yale i North Texas Compaginà les nombroses aparicions com a solista a Europa i els Estats Units amb la publicació de diversos…

Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A Moeschinger,…

La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les orquestres més…

Ricart Quan Ricart treballava a ENASA, que absorbí la Hispano Suïssa, dissenyà diversos models de cotxes anomenats Z-102 adaptats per a la competició Especialistes de fama internacional crearen els xassís d’aquests cotxes, batejats amb noms com Montjuïc, Rabassada o Pedralbes, que disputaren proves com el GP Sport de Montecarlo 1952, les 24 Hores de Le Mans 1952, 1953 o la Cursa Panamericana, i aconseguiren diversos rècords mundials de velocitat en l’autopista belga Gant-Ostende Abans ja havien aconseguit altres rècords estatals, establerts a la carretera Vic-Tona amb Celso…

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el seu nom a…

Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral  El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant…

Es formà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona i el Nike AC El 1974 guanyà la cursa de debutants a la Jean Bouin Fou campió de Catalunya de cros 1982, 3000 m obstacles 1980, 1981 i 5000 m 1983, i establí cinc rècords catalans dels 3000 m obstacles 1982-84 i un dels 3000 m 1982 Es proclamà campió d’Espanya de cros per equips amb la selecció catalana 1981, 1982 i participà en el Mundial de cros amb l’espanyola 1981 Disputà els 3000 m obstacles en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, el Campionat del Món 1983 i el d’Europa…

Com a amateur guanyà el Trofeu Guerrita 1995 i la Cursa del Llobregat 1999 Competí com a professional amb els equips Costa de Almería 2000-04, Catalunya-Ángel Mir 2005 i Viña Magna-Cropu 2006-07 El 2001 debutà a la Vuelta a España Guanyà el Gran Premi Cristal Energie 2007, i etapes al Gran Premi CTT Correios de Portugal 2000, el Gran Premi Internacional MR Cortez-Mitsubishi 2004 i les voltes a la Rioja, Castella i Lleó i Burgos Pel que fa a la pista, el 2004 aconseguí la medalla de bronze en persecució per equips en els Campionats del Món i els Jocs Olímpics d’Atenes Es proclamà…

El 1973 guanyà una etapa del Tour de l’Avenir Fou professional en el període del 1976 al 1984 Amb l’equip Kas, el primer any 1976 guanyà el Gran Premi de Biscaia, fou tercer en el Campionat d’Espanya de carretera i desè al Giro d’Itàlia, on finalitzà com a segon millor jove de la cursa El 1977 debutà al Tour de França i guanyà el Gran Premi Nostra Senyora d’Or El 1979 debutà amb el Transmallorca a la Vuelta a Espanya, que disputà fins el 1984 En aquesta temporada guanyà a més una etapa de la Vuelta a la Costa del Azahar El 1980 passà a l’equip Kelme i guanyà una etapa de la…

Establert des de petit a Catalunya, s’inicià el 1966 en una cursa a Montjuïc al volant d’un Jaguar Compaginà les curses de velocitat i els rallis, modalitat que abandonà progressivament a partir de la mort del seu germà Michel, que li feia de copilot, l’any 1972 Es proclamà campió de Catalunya de Fórmula 4 1969 i quedà segon en el campionat de F1430 1970, amb tres victòries parcials Després es passà a la F1800, repetí subcampionat 1974, 1975 i aconseguí diverses victòries parcials Disputà el Campionat Internacional Fórmula Renault Europe 1975, 1976 L’any 1977 es passà a les…