Resultats de la cerca

Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou…

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que romangué de repertori durant molts anys És autor de Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia 1802 i de Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones perquè els fadrins estiguin alerta 1828 Fou director del Diario de Barcelona durant la guerra del Francès, i del Teatre de la Santa Creu del 1837 al 1839 Traduí al castellà diverses novelles romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres Emprà el pseudònim d' El Solitario de Alella

De veritable nom Louis Farigoule, emprà l’altre com a pseudònim, que després legalitzà Desenvolupà la teoria de l' unanimisme , que recull en els seus llibres poètics L’âme des hommes 1904 i La vie unanime 1908 Conreà també la novella Les copains 1913 i sobretot la llarga sèrie Hommes de bonne volonté 27 volums, 1932-47 el teatre Knock ou le triomphe de la médecine 1923, Le mariage de Monsieur le Trouhadec 1925, etc, l’assaig i el periodisme Darrerament publicà algunes obres amb elements autobiogràfics Lettres à un ami 1964-65 i Amitiés et rencontres 1970

El poder calorífic oscilla entre 5,5 i 7 kWh per metre cúbic segons la concentració de CO 2 El gas obtingut de les dejeccions ramaderes, fonamentalment de porcs, però també d’altres animals, s’empra com a font d’energia en les mateixes explotacions ramaderes o també per a moure vehicles degudament condicionats un cop eliminats tant els composts corrosius com els no combustibles Les noves tecnologies utilitzades, i també la millor adaptació dels motors, han fet que es torni a considerar seriosament aquesta opció per a reduir els problemes generats per la gran quantitat de residus ramaders

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret

Un cas típic de sobrecàrrega és l’excés d’usuaris o tasques dins del sistema En aquest cas, i per tal que tothom tingui accés al processador, el planificador contínuament està intercanviant l’ús del processador entre les diferents tasques Això fa que el distribuïdor constantment realitzi canvis de context La sobrecàrrega succeeix quan el sistema empra gairebé tot el temps intercanviant els contexts, i ben poc temps en l’execució de les tasques d’usuari Pel que fa a aquest, la sobrecàrrega es manifesta en un temps de resposta del sistema excessivament elevat, sovint fins i tot amb la sensació…

Els vibradors, que adopten diferents formes segons la natura de les obres, són accionats elèctricament o per aire comprimit, i poden ésser de moviment alternatiu o rotatiu En els murs no gaire gruixuts o molt armats són aplicats contra l’encofrat, el qual transmet les vibracions al formigó En les peces, blocs de grans dimensions, etc, hom empra els vibradors anomenats agulles vibradores , l’element vibrant dels quals, una mena de sonda cilíndrica o agulla, s’introdueix per ella mateixa a la massa de formigó En els revestiments, paviments, enrajolats, etc, són emprats vibradors, l’element…