Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946

Formà part del grup dadà a Zuric Des del 1916 ensenyà a la secció tèxtil de la Kunstgewerbeschule d’aquella ciutat El 1922 es casà amb HArp El 1928, a París, entrà en contacte amb PMondrian, ThVan Doesburg i Vantergerloo La seva principal activitat, a més de les seves pintures abstractogeomètriques de colors nets i vius i dels baixos relleus parallels als del seu marit, se centrà en dissenys per a roba, mosaics, decoracions, etc En 1937-39 publicà la revista Plastic

Practicà un expressionisme molt calligràfic i hieràtic Es feu conèixer amb el grup Sílex, dedicat a un expressionisme populista Passà per un constructivisme abstracte neoplasticista, de coloracions fosques i austeres A partir del 1958 entrà en una pintura informalista, matèrica, terrosa i aspra Es complicà amb relleus, i cap al 1960 obtingué unes matèries com ossoses, plenes de cràters o estructures poroses A la seva obra posterior reaparegué lentament el tema figuratiu que presentà descompost en obres de caràcter oníric

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny , i d’un monjo Esdevingué amant del comte Jean Du Barry i s’introduí en els medis artístics i literaris com a comtessa Du Barry, impròpiament, puix que existia la comtessa legítima El 1768 entrà en relació amb Lluís XV, però es casà amb Guillaume Du Barry, germà de Jean A la mort del rei 1774, es retirà a Louveciennes Durant la Revolució Francesa féu unes quantes anades a Anglaterra El 1793 fou jutjada i guillotinada

El 1520 entrà al servei del cardenal Thomas Wolsey, i el 1529, al d’Enric VIII Fou nomenat canceller de l' exchequer 1533 i lord del Segell Privat 1536 Afavorí l’absolutisme reial, la supressió dels monestirs, la ruptura amb Roma, la reforma de l’Església anglesa i que el rei es divorciés de Caterina d’Aragó La seva impopularitat i el fracàs de la unió matrimonial i de l’aliança amb Alemanya en provocaren la caiguda i la posterior execució

És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret

Davanter, començà al Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, al qual s’integrà el 1967 i amb el qual guanyà cinc Copes d’Europa 1968-72, cinc Lligues 1969-73 i tres Copes d’Espanya 1970, 1971, 1973 També jugà al Reus Ploms 1974-81, i en els anys vuitanta fou entrenador dels dos clubs Després entrenà equips d’hoquei de base i el 2009 entrà al Comitè Tècnic de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Patinatge

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona aconseguí un segon lloc al Campionat d’Espanya de iol de quatre 1998, un tercer lloc de iol de dos 1999 i també fou subcampiona de la Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana fou subcampiona de la Copa del Rei en outrigger de quatre 1999, 2000 Uns quants anys més tard, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Rem, presidida pel seu pare, Miquel Lluís Rutllant