Resultats de la cerca

Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona

Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i bisbe de Lodeva Protegí els…

Sotmeté els qarakànides de Coràsmia, així com Kaixgària i Transoxiana, i estengué el domini seljúcida a l’Himyar, el Iemen i els territoris del golf Pèrsic Tingué la valuosa collaboració de Niẓām al-Mulk, visir que portà a terme la reforma administrativa de l’imperi Ambdós protegiren el desenvolupament de tots els camps de la cultura islàmica i li donaren un gran impuls, sobretot amb l’establiment i la creació de nombroses madrasses

Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega, on participà…

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan Petit 1929 i…

Estudià lleis a Salamanca, on després fou catedràtic de jurisprudència Fou jutge criminal i civil de l’audiència de València Prengué l’hàbit de Calatrava Havent passat a Nàpols, fou regent del Consell Collateral, lloctinent de la Cambra de la Sumària i després gran canceller de l’estat de Milà i advocat fiscal del Consell d’Itàlia És autor de diversos escrits jurídics lligats als seus càrrecs napolitans i d’un recull d’elogis dedicat al seu oncle Honorat Joan i Escrivà Elogios del ilustrísimo varón don Honorato Juan sacado de varios autores , València 1649 i 1654

Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a lloctinent de Renat…

Esdevingué figura predilecta del cant bucòlic Cec a causa d’una infidelitat amorosa, segons unes versions es matà llançant-se daltabaix d’un espadat segons unes altres, es transformà en una roca

L’any 1842 determinà les coordenades de l’àpex, amb més exactitud de l’obtinguda anteriorment Fou director de l’observatori de Pulkovo, i elaborà un catàleg amb les posicions de 336 estels

Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan encara guaria de…